permacultura aplicada i agricultura natural
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)
Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)
Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger. Continua la lectura de “La borratja”
Un jardí comestible és un espai (petit o gran*) on relaxar-se, prendre el sol o refrescar-se a l’ombreta; un lloc de gaudi dels sentits, on observar plantes, insectes, papallones, on escoltar els ocells, on ensumar les flors i les plantes aromàtiques, on sentir la natura al voltant nostre… En fi, totes aquestes experiències que ens hauria de proporcionar un bon jardí.
Però a més – i aquí es troba la seva particularitat – és un jardí on s’hi inclouen amb profusió plantes comestibles diverses, des de les hortalisses de tota la vida, fins a altres més insòlites que són ornamentals i comestibles alhora, 
així com arbres fruiters, arbustos de fruita petita, plantes condimentàries i flors comestibles. Continua la lectura de “Què és un jardí comestible”
Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre
. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua la lectura de “Novembre al verger”
Aquí us presentem una petita selecció d’alguns ajudants clau al verger. Si aconseguim fer-los fàcil la vida amb una alta diversitat d’espècies de flora, els pol·linitzadors vindran sols al nostre verger i tot el sistema se’n beneficiarà.
Si en voleu saber més, d’aquí molt pocs dies fem un curs de Bosc d’Aliments a Cardedeu i poc després a l’ERA de Manresa, farem un curs d’un dia sobre maneres d’atreure bestioles d’aquest tipus (i moltes altres d’útils) al teu hort o bosc d’aliments. Us hi esperem.
Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua la lectura de “Abundància de la tardor”
Si veniu a fer una activitat a Phoenicurus hi veureu una gran varietat de plantes curioses.
Continua la lectura de “Curiositats que podeu veure a Phoenicurus”
Una de les gràcies de viure i estar en contacte amb la natura, en aquest clima, és que quan al final de l’estiu, després de tanta sequedat i calor, quan sembla que ja no plourà mai més, ens hem acostumat a veure-ho tot marró i ja estem avorrits de cels serens, observem com amb la caiguda d’alguna pluja més sostinguda que un mer xàfec i una baixada de les temperatures, tornen a néixer punts verds fins i tot en els llocs aparentment més inhòspits i castigats.
Des de l’abril fins a l’agost veiem oscil·lar el paisatge, des del verd tendre, que es va enfosquint i puntejant de flors, fins a un esclat total de colorisme pur, per anar descendint cap a tons daurats i tocs marronosos.
Les collites, al nostre bosc d’aliments, segueixen la mateixa seqüència: Continua la lectura de “Les collites al verger en temps de calor”
Vet aquí un petit vídeo sobre la sortida de reconeixement de plantes silvestres comestibles que vam fer amb els alumnes de l’institut Pla Marcell a finals del curs.
Si la sortida comença a vegades amb cares d’escepticisme, evoluciona sovint amb mirades de sorpresa, amb gestos d’atreviment o de complicitat, i acaba gairebé sempre amb un panxot de riure. Continua la lectura de “Sortida de plantes silvestres amb l’institut”
Tot és possible en el món dels boscos comestibles. Només cal que tinguis clares les teves necessitats, i les de les plantes, i es pot dissenyar des d’un jardí petit fins un terreny més gran, incorporant-hi tota mena de plantes útils.
Aquí ho il·lustrem amb un petit tros nostre, que no forma part directament del nostre verger, però que poc a poc hem convertit en el que vindria a ser un jardí comestible. Continua la lectura de “Com vols que faci un bosc comestible en tan poc espai?”
