Amanida de 40 espècies del bosc d’aliments

Amanida de 40 espècies

A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!

Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!

Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:

Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa

Cistell amb amanida de primavera

C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata

Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.

 

La borratja – 2a part

(Mireu la PRIMERA PART DE L’ARTICLE dedicat a la borratja. I, si el tema us interessa, recordeu que ben aviat oferim un TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES a Phoenicurus. Us hi apunteu?)

Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.

Continue reading “La borratja – 2a part”

La borratja

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)

Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)

Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger. Continue reading “La borratja”

Collites del verger: la grosella

Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?

Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continue reading “Collites del verger: la grosella”

Receptes cooperativistes

Fa quatre anys, quan es van començar a repartir les primeres cistelles de verdures a la cooperativa “Cardedeu Autosuficient“, vam deixar una llibreta al local perquè els mateixos membres poguessin intercanviar idees inspiradores, quan es trobaven amb 5kg del mateix producte, o la mateixa hortalissa durant cinc mesos seguits. Continue reading “Receptes cooperativistes”

El cilantre

El cilantre és una planta condimentària, de la mateixa família que l’api o que el julivert – de fet, a vegades al cilantre se l’anomena “julivert xinès” – que es fa servir sovint a la cuina asiàtica i a la Mediterrània oriental. Continue reading “El cilantre”

Faves: una recepta per no rebutjar res

TAVELLES DE FAVA A LA PROVENÇAL

Sabeu que hi ha receptes tradicionals que fan servir específicament la part de les faves que generalment rebutgem? Continue reading “Faves: una recepta per no rebutjar res”

Api: una recepta per quan en tingueu molt

OLLA D’API

Talleu uns 500 g d’api a bocins i feu-lo bullir durant 20 minuts. Llavors afegiu-hi un o dos porros tallats a rotllanes.

Al cap de 8 o 10 minuts, tireu-hi tomàquet en conserva (1 pot) i, quan torni a arrencar el bull, condimenteu-ho amb sal, pebre negre i un pessic abundant de pebre vermell.

Opcionalment, afegiu-hi una o dues hamburgueses de tofu tallades a trossos i deixeu-ho bullir uns 3 minuts més.

Bo i senzill.

 

El calçot

Les cebes són hortalisses biennals, és a dir, que tenen un cicle de dos anys. Si ens les mengem com a cebes, vol dir que les collim durant el primer any. Si, en canvi, les deixem rebrotar en el segon any, obtenim els anomenats ceballots o calçots (ceballots que han estat “calçats”: s’ha fet una pila de terra al seu voltant perquè quedessin més tendres). Continue reading “El calçot”

Pastanaga: una recepta

És una de les nostres hortalisses més conegudes i estimades, tant per els seus gustos i olors, com per les seves formes i colors. A més, com s’esperaria, és una hortalissa molt saludable, sobretot pel seu contingut molt elevat de vitamina A – bona per a la pell i els ulls – i significatiu de vitamina C i calci. Continue reading “Pastanaga: una recepta”