Voleu conèixer unes quantes espècies de plantes silvestres comestibles? (Només es tracta d’un grapat d’entre les moltes que existeixen, però tot és començar….).
El Museu de Cardedeu ens va encarregar un taller sobre aquest tema, que malauradament no s’ha pogut realitzar de forma presencial, però n’hem gravat una versió reduïda que ara ha estat publicada.
Esperem que aquesta versió virtual us resulti igualment útil, i evidentment esperem que a la propera es pugui fer presencialment, ja que per conèixer bé les plantes, s’han de mirar, tocar, ensumar, i fins i tot tastar.
Després de tot, les plantes silvestres comestibles representen el menjar més local i de temporada possible. Bon profit, i trobareu el vídeo aquí:
La bellesa subtil dels ous de crisopa, un gran auxiliar de l’hort
Aquest és un taller que hem ofert a diverses biblioteques, fires, associacions i escoles.
Aquí podeu llegir un resum del taller, enllaçant-vos al tríptic que ha estat publicat en ocasió del taller realitzat a la fira de Santa Eulàlia de Ronçana i organitzat per l’associació Llavors Orientals de la qual en som membres:
FES PETITS HOTELS D’INSECTES
En primer lloc ens hem de treure del cap que les bestioles són una amenaça per a les nostres plantes. Per molt que tinguin un aspecte estrany, la majoria són inofensives, algunes són extraordinàriament beneficioses i d’altres són del tot imprescindibles.
Per exemple, els fruits de les plantes que mengem, com els carbassons, els cogombres, les pomes, les ametlles, depenen d’insectes pol·linitzadors, que fecunden les flors. Les abelles i borinots són els insectes pol·linitzadors més eficients però no els únics. Vespes, papallones, moltes espècies de mosques i alguns escarabats també ho fan molt bé.
La biodiversitat ha de ser la nostra estratègia principal per no tenir plagues al nostre hort o jardí. Quan conviuen les diferents espècies s’equilibren per tenir cadascuna el seu espai. D’aquesta manera no n’hi ha una que es faci mestressa del jardí.
En espais petits, pobles i ciutats, els hotels d’insectes poden ajudar a conservar la vida de moltes espècies d’animalons. Es poden posar a tot arreu, a casa, a l’escola, en parcs i jardins públics… A més de bonics, serveixen per seguir de ben a prop la vida dels seus habitants.
Feixos de canyes i tiges
PETITS HOTELS
El niu de feixos: Es tracta d’un o més feixos de canyetes o de tiges (bambú, canya, saüc, esbarzer, roser, etc.). Són el niu perfecte de abelles solitàries i algunes vespes.
Niu de fusta foradada: Altres abelles solitàries i vespes, construeixen els seus nius a la fusta. Certes espècies són capaces de foradar-la elles mateixes, com la xylocopa, però d’altres aprofiten els forats que, per exemple, un escarabat ha excavat prèviament. Aquest és l’hotel preferit dels que saben aprofitar els forats. Per construir-lo necessitem una llesca gruixuda de fusta amb forats de mides entre 2 i 10 mm de diàmetre. Podem demanar ajuda per foradar. Cada forat serà ocupat per una espècie diferent segons la mida.
Refugi per a papa-sastres: La llar perfecta per a papa-sastres o talla-nassos (dermàpters). Es tracta d’un test de fang ple de palla o herba seca que es posa cap per avall penjat d’alguna branca. Els papa-sastres, bestioles nocturnes, s’hi refugien durant el dia.
HOTELS DE 5 ESTRELLES
Hotel d’insectes de 5 estrelles
Es tracta d’una construcció de molts pisos i habitacions, plenes de materials i formes que resulten atractius a cada bestiola…
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)
Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.
Porradell
Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).
La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.
A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto:
Aquí us presentem una petita selecció d’alguns ajudants clau al verger. Si aconseguim fer-los fàcil la vida amb una alta diversitat d’espècies de flora, els pol·linitzadors vindran sols al nostre verger i tot el sistema se’n beneficiarà.
Si en voleu saber més, d’aquí molt pocs dies fem un curs de Bosc d’Aliments a Cardedeu i poc després a l’ERA de Manresa, farem un curs d’un dia sobre maneres d’atreure bestioles d’aquest tipus (i moltes altres d’útils) al teu hort o bosc d’aliments. Us hi esperem.
Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua la lectura de “Abundància de la tardor”→
Una de les gràcies de viure i estar en contacte amb la natura, en aquest clima, és que quan al final de l’estiu, després de tanta sequedat i calor, quan sembla que ja no plourà mai més, ens hem acostumat a veure-ho tot marró i ja estem avorrits de cels serens, observem com amb la caiguda d’alguna pluja més sostinguda que un mer xàfec i una baixada de les temperatures, tornen a néixer punts verds fins i tot en els llocs aparentment més inhòspits i castigats.
Vet aquí un petit vídeo sobre la sortida de reconeixement de plantes silvestres comestibles que vam fer amb els alumnes de l’institut Pla Marcell a finals del curs.
El crèspol (Diplotaxis tenuifolia) és una planta de la família de les bràssiques, que creix espontània a Europa, sovint als camins i marges. Amb ben poques exigències, és fàcil de conrear i reproduir de llavor. Continua la lectura de “Collites del verger: el crèspol”→
