Ara, just a temps per Sant Jordi, ja el podeu trobar a les llibreries.
Us presentem amb molta il·lusió un llibre que hem escrit a partir de la nostra experiència. Està enfocat com a guia pràctica i amb moltes il·lustracions, i recull tota la informació que cal per planificar i tirar endavant el vostre verger, bosc d’aliments o jardí comestible. Per a nosaltres és com un fruit acabat de collir i esperem que per a vosaltres sigui una llavor tot just sembrada.
Os presentamos con mucha ilusión un libro que hemos escrito a partir de nuestra experiencia. Está enfocado como guía práctica y con muchas ilustraciones, y recoge toda la información que hace falta para planificar y desarrollar vuestro vergel, bosque de alimentos o jardín comestible. Para nosotros es como un fruto acabado de recoger y esperamos que para vosotros sea una semilla recién sembrada.
Vet aquí un parell de vídeos més, fruits de la sessió de gravació que vam fer per al Festival de Permacultura (també penjats amb altres a la pàgina de Vídeos i Articles).
Com es pot convertir un problema en una solució (en castellà):
Com mirem de tancar cicles al nostre petit viver (en castellà):
A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!
Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!
Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:
Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa
Cistell amb amanida de primavera
C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata
Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)
Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.
Porradell
Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).
La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.
A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto:
Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.
Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua la lectura de “Novembre al verger”→
Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua la lectura de “Abundància de la tardor”→
Ara, just a temps per Sant Jordi, ja el podeu trobar a les llibreries.
