Collites del verger
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)
Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)
Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger.
No es tracta, com en altres casos que hem anat desgranant (levisc, crèspol, Pimpinella saxifraga, nyàmera), d’una planta pluriennal; no obstant això, no ens dóna gens de feina perquè ella mateixa s’autosembra i surt un any rere l’altre.
I és que, a diferència d’altres indrets on la planten expressament (com a Aragó o a Navarra, on és molt valorada com a hortalissa), al nostre hort hi apareix com a planta espontània.
Les primeres plàntules apareixen a la tardor, disperses aquí i allà per camins, marges i dins dels bancals, tan prolíficament que la nostra gestió consisteix en regular-ne la quantitat, aclarint-les allà on cal, particularment allà on poden sufocar altres plantes que ens interessen. I és que aquelles plantetes que a l’octubre fan menys d’un pam, i s’arrenquen amb facilitat, passat l’hivern ens arribaran fàcilment a la cintura.
Borago officinalisA la tardor i a la primavera, doncs, és el moment excel·lent per collir-ne fulles i penques, i coure-les com si fossin espinacs. Malgrat la seva aparença peluda i cada vegada més rasposa (en cas que ho sigui massa, se les pot fregar lleugerament amb un fregall), un cop cuites queden amb la textura i un gust deliciosos, molt adequades per menjar bullides, saltejades, en turita, en quiche…
Una de les receptes més conegudes i recomanables, són les fulles de borraina arrebossades, amb dues modalitats (totes dues boníssimes): saladetes, com a aperitiu, o endolcides amb sucre o mel, com a postres. Per llepar-s’hi els dits!
(Continua en un següent article)
