Categoria: Hortalisses i verdures

Amanida de 40 espècies del bosc d’aliments

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, Receptes de cuina, Verger (Bosc comestible)
Amanida de 40 espècies

A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!

Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!

Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:

Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa

Cistell amb amanida de primavera

C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata

Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.

 

La planta del moment – l’agrella

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, Verger (Bosc comestible)

Collites del verger

Agrelles en primer pla amb carxoferes i aromàtiques al fons

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de cursos.)

Nom científic: Rumex acetosa. En castellà: acedera. En francès: oseille. En anglès: sorrel

Una hortalissa perenne molt apreciada a altres països europeus, però que aquí és poc coneguda, malgrat el seu indubtable interès culinari.

Una de les característiques que la fa interessant és la seva resistència al fred, de manera que constitueix una bona collita de verdura hivernal.

Per això és un dels components que més ens agraden per al verger (bosc d’aliments) o per a un jardí comestible. A més, després d’una sembra inicial de llavors, les plantes ens viuran diversos anys, durant els quals les podrem anar propagant tot dividint la mata inicial.

D’aspecte ens pot fer pensar en els espinacs o les bledes, però té fulles més grans i de color més clar que les de l’espinac, però sense arribar a la dimensió de les bledes.

Agrella

I pel que fa al sabor, és marcadament àcida, així que cal trobar receptes amb altres ingredients que la suavitzin o hi facin contrast. Nosaltres hem vist que, com que a França hi ha força tradició de menjar-ne, especialment en forma de purés i cremes, buscant receptes en francès és una de les millors maneres de trobar inspiració… I si bé és un gust inusual, hem vist que els nostres convidats repeteixen. Deu ser que es tracta d’una sorpresa agradable!

El porradell

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, La biodiversitat, Verger (Bosc comestible)

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)

Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.

Porradell

Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).

La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.

A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto:

La borratja – 2a part

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, Receptes de cuina, Verger (Bosc comestible)

(Mireu la PRIMERA PART DE L’ARTICLE dedicat a la borratja. I, si el tema us interessa, recordeu que ben aviat oferim un TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES a Phoenicurus. Us hi apunteu?)

Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.

Continua la lectura de “La borratja – 2a part” →

La borratja

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, Receptes de cuina, Verger (Bosc comestible)

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)

Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)

Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger. Continua la lectura de “La borratja” →

Qui diu que no es pot fer gran cosa a l’hort a l’hivern?

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, Hortipèdia

p1040384I tant que se’n poden fer, de coses. Per alguna raó, hi ha una idea estesa i errònia que en general no es pot esperar fer cap collita entre octubre i maig. Podria ser el cas si fóssim a Finlàndia, però en el clima d’aquí, no hi ha excusa. De fet, l’hort d’hivern és molt agraït – poca feina i collites molt variades. Què hem de tenir en compte, doncs, si volem estar menjant hortalisses fresques del nostre propi hort durant tot l’any?

Sens dubte, el més important seria poc més que una mica de planificació – si omplim tot el nostre espai amb les solanàcies (tomàquets, pebrots i albergínies) a l’estiu, fàcilment se’ns passarà el moment de plantar. Penseu que si volem collir a l’hivern, hem de sembrar i plantar principalment a finals d’estiu – així les plantes tenen la tardor, amb la seva humitat i temperatures més suaus per anar creixent. Si esperem que els típics conreus d’estiu acabin els seus cicles per pensar en l’hivern, ja no hi serem a temps.

p1010168-redEvidentment, és fàcil de dir quan un té prou espai per combinar-ho tot, però fins i tot en espais més reduïts, hauria de ser possible. A més, per a la salut i fertilitat de l’hort a llarg termini, interessa molt fer bé l’hort d’hivern, en relació amb les rotacions. Si només plantem solanàcies, i sempre al mateix lloc, són molt més probables malalties i una productivitat minvada.

Per tant, aprofiteu el que queda d’aquest hivern per fer una mica d’organització de cara a les properes temporades – mireu el calendari aquí (sobretot si esteu gestionant un hort escolar, us heu d’espavilar a l’inici de l’any escolar per no trobar que totes les collites arriben quan ja no hi ha ningú al centre). Quan arribi l’agost, ja estareu a punt per anar plantant de tot el que es menjarà a l’hivern. Els primers dies segurament seran delicats, ja que encara pot fer força calor, però després només cal una mica de paciència, i veureu com la collita per l’àpat de Nadal pot ser una de les més variades de tot l’any. Bon profit.

p1020884-red

Us presentem el cistell hivernal:

Fulles suculentes com cols, canonges, escarola, espinacs, xicòria i rúcula;

Arrels cruixents com pastanagues, raves, remolatxes, naps, nyàmeres i salsifins;

Delicadeses tendres com col-i-flors, bròquils, bròcoli, col-i-raves, porros i calçots.

 

 

Collites del verger: el crèspol

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, La biodiversitat, Verger (Bosc comestible)

img_2950-diplotaxisEl crèspol (Diplotaxis tenuifolia) és una planta de la família de les bràssiques, que creix espontània a Europa, sovint als camins i marges. Amb ben poques exigències, és fàcil de conrear i reproduir de llavor. Continua la lectura de “Collites del verger: el crèspol” →

Collites del verger: el levisc

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, La biodiversitat, Verger (Bosc comestible)

p1100554

El levisc – de nom científic Levisticum officinale – és una planta pluriennal que, al nostre clima, arriba a fer uns 60 a 80 cm d’alçada. Té diverses parts comestibles: fulles, arrels i llavors – aquestes darreres com a condiment.

Les seves flors, com les de la majoria de les plantes de la família de les umbel·líferes, són molt bones atractores de fauna auxiliar. I no oblidem que, tal com indica el seu nom, també té propietats medicinals. Continua la lectura de “Collites del verger: el levisc” →

Collites del verger: la Pimpinella saxifraga

Publicat el by phoenicurus in Hortalisses i verdures, La biodiversitat, Verger (Bosc comestible)

pimpinella-s-2-red

La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.

pimpinella-s-3-redÉs una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua la lectura de “Collites del verger: la Pimpinella saxifraga” →

Collites del verger: la grosella

Publicat el by phoenicurus in Receptes de cuina, Verger (Bosc comestible)

Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?

Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continua la lectura de “Collites del verger: la grosella” →