Novembre al verger

Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua la lectura de “Novembre al verger”

Abundància de la tardor

P1030772

Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua la lectura de “Abundància de la tardor”

Les collites al verger en temps de calor

Des de l’abril fins a l’agost veiem oscil·lar el paisatge, des del verd tendre, que es va enfosquint i puntejant de flors, fins a un esclat total de colorisme pur, per anar descendint cap a tons daurats i tocs marronosos.

Les collites, al nostre bosc d’aliments, segueixen la mateixa seqüència: Continua la lectura de “Les collites al verger en temps de calor”

Faisà i faisana s’han trobat

Després de tants dies d’inútils esgarips i esborifaments de plomes, per fi els esforços del “nostre” faisà han donat resultat. Una faisana ha aparegut tot d’una i els hem vist passejar junts, amunt i avall del camí que porta al nostre verger. Una notícia feliç.

Ara sí que tot ja és ben florit i la primavera avança a grans gambades. Massa ràpid i tot, es diria. La calor ha fet avançar la grana i tants dies sense pluja han aturat el creixement. En alguns moments el paisatge s’assembla sospitosament a l’estiu…

Continua la lectura de “Faisà i faisana s’han trobat”

Ja arriba la primavera

(Escrit el 15 de març de 2017)

Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…

Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.

Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.

Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?

Continua la lectura de “Ja arriba la primavera”

Tot reviu

Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida
Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida

Tot reviu.

Teniu raó: no havia pas mort;

només dormia

el seu son hivernal

 

Continua l’atmosfera hivernal a Phoenicurus. Però a partir de mitjans de mes ja comencen a veure’s els brots de la vida que reneix, entremig dels branquillons secs deixats enrere per la vida anterior. El cicle poc a poc recomença, el món es deixondeix.

p1020967-red-i-escapcat Continua la lectura de “Tot reviu”