Voleu conèixer unes quantes espècies de plantes silvestres comestibles? (Només es tracta d’un grapat d’entre les moltes que existeixen, però tot és començar….).
El Museu de Cardedeu ens va encarregar un taller sobre aquest tema, que malauradament no s’ha pogut realitzar de forma presencial, però n’hem gravat una versió reduïda que ara ha estat publicada.
Esperem que aquesta versió virtual us resulti igualment útil, i evidentment esperem que a la propera es pugui fer presencialment, ja que per conèixer bé les plantes, s’han de mirar, tocar, ensumar, i fins i tot tastar.
Després de tot, les plantes silvestres comestibles representen el menjar més local i de temporada possible. Bon profit, i trobareu el vídeo aquí:
Aquí sota compartim un article nostre que acaba de sortir a la revista “Milfulles” de Flora Catalana. Així doncs, una petita lectura per un dia confinat plujós. Per poc que pugueu, gaudiu de la primavera, ja que la natura no s’atura.
En resum:
A Phoenicurus ja fa uns quants anys que dissenyem, plantem i experimentem amb el concepte de “bosc d’aliments“. En aquest particular sistema agrícola són sovint els arbres, sobretot els fruiters, els que agafen el protagonisme, però valorem cada vegada més la presència de les plantes més humils de l’estrat herbaci.
Són aquestes les que ens estalvien la feina de desherbatge d’altres plantes menys desitjades; protegeixen el sòl, que per nosaltres és un element clau tant al bosc d’aliments com a l’hort, i a més n’hi ha moltes que, collides amb respecte i moderació, també poden alimentar-nos. És per això que ara, per als que cultiveu un jardí o un hort, ens agradaria presentar-vos un enfocament que atorga especial importància a la gestió del sòl i a les plantes entapissants com a estratègia a explorar.
A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!
Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!
Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:
Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa
Cistell amb amanida de primavera
C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata
Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.
Agrelles en primer pla amb carxoferes i aromàtiques al fons
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de cursos.)
Nom científic: Rumex acetosa. En castellà: acedera. En francès: oseille. En anglès: sorrel
Una hortalissa perenne molt apreciada a altres països europeus, però que aquí és poc coneguda, malgrat el seu indubtable interès culinari.
Una de les característiques que la fa interessant és la seva resistència al fred, de manera que constitueix una bona collita de verdura hivernal.
Per això és un dels components que més ens agraden per al verger (bosc d’aliments) o per a un jardí comestible. A més, després d’una sembra inicial de llavors, les plantes ens viuran diversos anys, durant els quals les podrem anar propagant tot dividint la mata inicial.
D’aspecte ens pot fer pensar en els espinacs o les bledes, però té fulles més grans i de color més clar que les de l’espinac, però sense arribar a la dimensió de les bledes.
Agrella
I pel que fa al sabor, és marcadament àcida, així que cal trobar receptes amb altres ingredients que la suavitzin o hi facin contrast. Nosaltres hem vist que, com que a França hi ha força tradició de menjar-ne, especialment en forma de purés i cremes, buscant receptes en francès és una de les millors maneres de trobar inspiració… I si bé és un gust inusual, hem vist que els nostres convidats repeteixen. Deu ser que es tracta d’una sorpresa agradable!
Vet aquí un petit recull fotogràfic del jardí comestible de demostració que vam muntar recentment a la Fira Lliga’t a la Terra que es va fer a Santa Eulàlia de Ronçana. 65 espècies comestibles en 25m² – una combinació de bellesa i funcionalitat de la qual vam estar molt contents. Si us ho vau perdre, ho tornarem a fer molt properament a la Fira de Sant Isidre aquí a Cardedeu.
Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.
Un jardí comestible és un espai (petit o gran*) on relaxar-se, prendre el sol o refrescar-se a l’ombreta; un lloc de gaudi dels sentits, on observar plantes, insectes, papallones, on escoltar els ocells, on ensumar les flors i les plantes aromàtiques, on sentir la natura al voltant nostre… En fi, totes aquestes experiències que ens hauria de proporcionar un bon jardí.
Però a més – i aquí es troba la seva particularitat – és un jardí on s’hi inclouen amb profusió plantes comestibles diverses, des de les hortalisses de tota la vida, fins a altres més insòlites que són ornamentals i comestibles alhora, així com arbres fruiters, arbustos de fruita petita, plantes condimentàries i flors comestibles. Continua la lectura de “Què és un jardí comestible”→
Els dies s’escurcen però la fresca tardoral no arriba. Dies de sol intens i sense una pluja de debò des de setembre. Un any més, direm que és una tardor estranya, més de platja que de castanyes calentes. Continua la lectura de “Abundància de la tardor”→
