permacultura aplicada i agricultura natural
| CURSOS | TALLERS, XERRADES I VISITES GUIADES |
| OCTUBRE
* Dissabte 5 i diumenge 6: INICIACIÓ A LA PERMACULTURA * Dissabte 26 i diumenge 27: DISSENYANT UN BOSC D’ALIMENTS NOVEMBRE * Diumenge 10: BOSC D’ALIMENTS: IMPLEMENTACIÓ I MANTENIMENT |
SETEMBRE
* Dissabte 28, 11h: VISITA GUIADA A PHOENICURUS |
El curs d’Iniciació a la Permacultura l’organitzem conjuntament amb Esbioesfera.
A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!
Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!
Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:
Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa
C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata
Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de cursos.)
Nom científic: Rumex acetosa. En castellà: acedera. En francès: oseille. En anglès: sorrel
Una hortalissa perenne molt apreciada a altres països europeus, però que aquí és poc coneguda, malgrat el seu indubtable interès culinari.
Una de les característiques que la fa interessant és la seva resistència al fred, de manera que constitueix una bona collita de verdura hivernal.
Per això és un dels components que més ens agraden per al verger (bosc d’aliments) o per a un jardí comestible. A més, després d’una sembra inicial de llavors, les plantes ens viuran diversos anys, durant els quals les podrem anar propagant tot dividint la mata inicial.
D’aspecte ens pot fer pensar en els espinacs o les bledes, però té fulles més grans i de color més clar que les de l’espinac, però sense arribar a la dimensió de les bledes.
I pel que fa al sabor, és marcadament àcida, així que cal trobar receptes amb altres ingredients que la suavitzin o hi facin contrast. Nosaltres hem vist que, com que a França hi ha força tradició de menjar-ne, especialment en forma de purés i cremes, buscant receptes en francès és una de les millors maneres de trobar inspiració… I si bé és un gust inusual, hem vist que els nostres convidats repeteixen. Deu ser que es tracta d’una sorpresa agradable!
| CURSOS | TALLERS, XERRADES I VISITES GUIADES |
| MARÇ
* Dissabte 23 i 24: INICIACIÓ A LA PERMACULTURA * Dissabtes 30 de març i 6 d’abril: DISSENYANT UN BOSC D’ALIMENTS (curs a Manresa) ABRIL * Dissabte 27: CREA EL TEU JARDÍ COMESTIBLE MAIG * Dissabte 11: BOSC D’ALIMENTS: IMPLEMENTACIÓ I MANTENIMENT |
MARÇ
* Dissabte 16, 11h: VISITA GUIADA A PHOENICURUS * “VIVER OBERT”: Horaris a confirmar ABRIL * Diumenge 28, de 10 a 13h: TALLER AMB TAST: PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES MAIG * Dissabte 4, matí: TALLER: BIODIVERSITAT PER A UN HORT SENSE PLAGUES (a confirmar) JUNY * Divendres 7 (a confirmar), tarda: VISITA GUIADA + taller: “Guarda’t les teves llavors” |
Els cursos d’Iniciació a la Permacultura i de Jardí Comestible els organitzem conjuntament amb Esbioesfera.
Afanyeu-vos a venir a veure’l, abans que arribin les primeres gelades. Ara està preciós!
Recordeu que ben aviat (dies 27 i 28 d’octubre) hi farem el curs sobre com DISSENYAR UN BOSC D’ALIMENTS… com aquest o al vostre estil.
| CURSOS | TALLERS, XERRADES I VISITES GUIADES |
| OCTUBRE
* Dissabte 6 i diumenge 7: INICIACIÓ A LA PERMACULTURA * Dissabte 27 i diumenge 28: DISSENYANT UN BOSC D’ALIMENTS
|
OCTUBRE
* Diumenge 14, 11h: VISITA GUIADA a Phoenicurus + Observació de plantes silvestres |
El curs d’Iniciació a la Permacultura l’organitzem conjuntament amb Esbioesfera.
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)
Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.
Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).
La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.
A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto:
(Mireu la PRIMERA PART DE L’ARTICLE dedicat a la borratja. I, si el tema us interessa, recordeu que ben aviat oferim un TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES a Phoenicurus. Us hi apunteu?)
Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.
(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, ben aviat dedicarem un taller a les plantes silvestres comestibles)
Borago officinalis. Altres noms comuns: Borraina, Pa i peixet (i, a casa meva, n’hi diem “pa-amb-vi-i-sucre”, com el berenar)
Ja tocava dedicar un article a aquesta verdura del verger. Continua la lectura de “La borratja”
Dies de samarreta i nits de glaçada: així era l’oscil·lació tèrmica a mitjans de novembre
. El fred nocturn ja havia fet desaparèixer la majoria de les flors tardorals, però als arbres encara no els havien caigut les fulles i tot el verger tenia un aspecte sorprenentment verd. Continua la lectura de “Novembre al verger”