permacultura aplicada i agricultura natural
La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.
És una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua la lectura de “Collites del verger: la Pimpinella saxifraga”
Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?
Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continua la lectura de “Collites del verger: la grosella”
Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
La popularitat de l’extracte d’ortiga en el món de l’agricultura ecològica està creixent, ja que tant pot fer de reforçant natural dels nostres cultius, com de “remei” contra determinades malures o plagues (per exemple, per regular la població de pugons a la primavera). Continua la lectura de “Com preparar extracte d’ortiga”
El cilantre és una planta condimentària, de la mateixa família que l’api o que el julivert – de fet, a vegades al cilantre se l’anomena “julivert xinès” – que es fa servir sovint a la cuina asiàtica i a la Mediterrània oriental. Continua la lectura de “El cilantre”
TAVELLES DE FAVA A LA PROVENÇAL
Sabeu que hi ha receptes tradicionals que fan servir específicament la part de les faves que generalment rebutgem? Continua la lectura de “Faves: una recepta per no rebutjar res”
OLLA D’API
Talleu uns 500 g d’api a bocins i feu-lo bullir durant 20 minuts. Llavors afegiu-hi un o dos porros tallats a rotllanes.
Al cap de 8 o 10 minuts, tireu-hi tomàquet en conserva (1 pot) i, quan torni a arrencar el bull, condimenteu-ho amb sal, pebre negre i un pessic abundant de pebre vermell.
Opcionalment, afegiu-hi una o dues hamburgueses de tofu tallades a trossos i deixeu-ho bullir uns 3 minuts més.
Bo i senzill.
Les cebes són hortalisses biennals, és a dir, que tenen un
cicle de dos anys. Si ens les mengem com a cebes, vol dir que les collim durant el primer any. Si, en canvi, les deixem rebrotar en el segon any, obtenim els anomenats ceballots o calçots (ceballots que han estat “calçats”: s’ha fet una pila de terra al seu voltant perquè quedessin més tendres). Continua la lectura de “El calçot”
És una de les nostres hortalisses més conegudes i estimades, tant per els seus gustos i olors, com per les seves formes i colors. A més, com s’esperaria, és una hortalissa molt saludable, sobretot pel seu contingut molt elevat de vitamina A – bona per a la pell i els ulls – i significatiu de vitamina C i calci. Continua la lectura de “Pastanaga: una recepta”
La bleda és una de les hortalisses més interessants per les seves qualitats nutricionals: és molt rica en vitamines (A, K i C) i en minerals. Gràcies al seu alt contingut en potassi, en calci i magnesi ajuda a prevenir i a lluitar contra l’hipertensió. Aquests elements contribueixen igualment a combatre l’osteoporosi. Per altra banda, les bledes són una excel·lent font de fibra. Continua la lectura de “La Bleda – Recepta”
Abans de l’arribada de les patates, el nap havia estat un dels aliments fonamentals a Europa. Es pot consumir cru, si el ratllem, inclòs en amanides. Però és molt més habitual menjar-lo cuit, en sopes i guisats. Les fulles també es poden coure i són perfectament comestibles i molt gustoses. Continua la lectura de “Nap: una recepta recomanada”