Més vídeos curts de propina

Vet aquí un parell de vídeos més, fruits de la sessió de gravació que vam fer per al Festival de Permacultura (també penjats amb altres a la pàgina de Vídeos i Articles).

  • Com es pot convertir un problema en una solució (en castellà):
  • Com mirem de tancar cicles al nostre petit viver (en castellà):

Vídeos nous des del món de Phoenicurus

Per canviar una mica, aquest cop, en comptes de lectura, oferim un parell de vídeos breus que vam preparar fa poc, per poder participar al primer “Festival Audiovisual” que les companyes i els companys de Permacultura Íbera van organitzar.

Com sempre amb els articles i vídeos, es poden trobar a la pestanya molt adequadament anomenada “Vídeos i Articles“. Esperem doncs que siguin d’utilitat i interès:

  • Una presentació del bosc d’aliments i explicació del concepte (en català):
  • Una presentación del bosque de alimentos y explicación del concepto (en castellano):

Més lectura – Un hort inspirat en la natura

Article de Phoenicurus per a la revista Agrocultura

Amb aquest article acabat de publicar, tornem a les nostres arrels, amb un contingut més aviat hortícola. Esperem que agradi, i que sigui d’utilitat. Recordeu que sempre podeu consultar altres articles, i fins i tot mirar algun petit video en aquesta pàgina.

En resum:

Quanta feina volem assumir a l’hort? És necessari deixar-nos-hi l’esquena per poder collir alguna cosa? És possible mantenir un hort amb menys intervenció? L’agricultura natural i l’hort sinèrgic són propostes que intenten aproximar-nos a una manera de fer més respectuosa amb l’ecosistema, reconeixent que la natura és la base de la nostra feina.

L’article sencer: hort_natural-79

El web de la revista: https://www.agrocultura.org/

 

 

Plantes entapissants multifuncionals

Article de Phoenicurus per a Flora Catalana

Aquí sota compartim un article nostre que acaba de sortir a la revista “Milfulles” de Flora Catalana. Així doncs, una petita lectura per un dia confinat plujós. Per poc que pugueu, gaudiu de la primavera, ja que la natura no s’atura.

 

 

 

 

 

En resum:

A Phoenicurus ja fa uns quants anys que dissenyem, plantem i experimentem amb el concepte de “bosc d’aliments“. En aquest particular sistema agrícola són sovint els arbres, sobretot els fruiters, els que agafen el protagonisme, però valorem cada vegada més la presència de les plantes més humils de l’estrat herbaci.

Són aquestes les que ens estalvien la feina de desherbatge d’altres plantes menys desitjades; protegeixen el sòl, que per nosaltres és un element clau tant al bosc d’aliments com a l’hort, i a més n’hi ha moltes que, collides amb respecte i moderació, també poden alimentar-nos. És per això que ara, per als que cultiveu un jardí o un hort, ens agradaria presentar-vos un enfocament que atorga especial importància a la gestió del sòl i a les plantes entapissants com a estratègia a explorar.

L’article sencer: PlantesEntapissants

La revista sencera: http://www.floracatalana.cat/drupal843/milfulles/numeros/num4

 

Fes petits hotels d’insectes

La bellesa subtil dels ous de crisopa, un gran auxiliar de l’hort

Aquest és un taller que hem ofert a diverses biblioteques, fires, associacions i escoles.

Aquí podeu llegir un resum del taller, enllaçant-vos al tríptic que ha estat publicat en ocasió del taller realitzat a la fira de Santa Eulàlia de Ronçana i organitzat per l’associació Llavors Orientals de la qual en som membres:

FES PETITS HOTELS D’INSECTES

En primer lloc ens hem de treure del cap que les bestioles són una amenaça per a les nostres plantes. Per molt que tinguin un aspecte estrany, la majoria són inofensives, algunes són extraordinàriament beneficioses i d’altres són del tot imprescindibles.

Per exemple, els fruits de les plantes que mengem, com els carbassons, els cogombres, les pomes, les ametlles, depenen d’insectes pol·linitzadors, que fecunden les flors. Les abelles i borinots són els insectes pol·linitzadors més eficients però no els únics. Vespes, papallones, moltes espècies de mosques i alguns escarabats també ho fan molt bé.

La biodiversitat ha de ser la nostra estratègia principal per no tenir plagues al nostre hort o jardí. Quan conviuen les diferents espècies s’equilibren per tenir cadascuna el seu espai. D’aquesta manera no n’hi ha una que es faci mestressa del jardí.

En espais petits, pobles i ciutats, els hotels d’insectes poden ajudar a conservar la vida de moltes espècies d’animalons. Es poden posar a tot arreu, a casa, a l’escola, en parcs i jardins públics… A més de bonics, serveixen per seguir de ben a prop la vida dels seus habitants.

Feixos de canyes i tiges

 

PETITS HOTELS

El niu de feixos: Es tracta d’un o més feixos de canyetes o de tiges (bambú, canya, saüc, esbarzer, roser, etc.). Són el niu perfecte de abelles solitàries i algunes vespes.

Niu de fusta foradada: Altres abelles solitàries i vespes, construeixen els seus nius a la fusta. Certes espècies són capaces de foradar-la elles mateixes, com la xylocopa, però d’altres aprofiten els forats que, per exemple, un escarabat ha excavat prèviament. Aquest és l’hotel preferit dels que saben aprofitar els forats. Per construir-lo necessitem una llesca gruixuda de fusta amb forats de mides entre 2 i 10 mm de diàmetre. Podem demanar ajuda per foradar. Cada forat serà ocupat per una espècie diferent segons la mida.

Refugi per a papa-sastres: La llar perfecta per a papa-sastres o talla-nassos (dermàpters). Es tracta d’un test de fang ple de palla o herba seca que es posa cap per avall penjat d’alguna branca. Els papa-sastres, bestioles nocturnes, s’hi refugien durant el dia.

 

HOTELS DE 5 ESTRELLES

Hotel d’insectes de 5 estrelles

Es tracta d’una construcció de molts pisos i habitacions, plenes de materials i formes que resulten atractius a cada bestiola…

…  Continueu llegint l’article i descarregue-vos-el aquí (web de l’Associació Llavors Orientals).

Guareix i revitalitza les teves hortalisses amb extractes vegetals

Aquest és el títol del taller que vam oferir recentment, com a membres de l’associació Llavors Orientals, a la Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana, i també a la Casa Capell de Mataró.

Aquí us oferim un resum del taller, enllaçant-vos al tríptic que ha estat publicat per l’associació i que es troba al seu web:

EXTRACTES VEGETALS PER AL NOSTRE HORT

Els extractes vegetals s’han d’entendre únicament com una eina entre moltes altres de les que fa servir l’agricultura ecològica.

S’inscriuen dins una estratègia molt més general de prevenir problemes sanitaris de les hortalisses, des de la premissa de tenir plantes sanes dins d’un entorn saludable. Això s’aconsegueix a partir de les següents condicions:

Plantes ubicades i gestionades segons les seves necessitats. (Exp. Una hortalissa amant del sol, si la posem en un lloc amb moltes hores d’ombra, segur que patirà problemes, tant si li apliquem extractes vegetals com si no).

Respectem les rotacions (no repetim espècies de la mateixa família al mateix lloc l’any següent) i les associacions (evitem monocultius).

Vetllem per tenir un sòl sa: ric en matèria orgànica equilibrada (sense abusar de matèries molt nitrogenades), ric en microorganismes (si tenim matèria orgànica i no llaurem en excés els afavorirem) i no compactat (evitem el trepig innecessari).

Afavorim un entorn saludable, promovent la seva biodiversitat. Atraguem fauna auxiliar: ocells insectívors, invertebrats depredadors d’altres insectes, insectes pol·linitzadors: diversifiquem cultius, incloguem plantes aromàtiques i flors, alguns arbustos densos, algun arbre, deixem marges i corredors no manipulats, algunes piles de canyes, de branques, de troncs i de pedres en racons, etc.

Si fem tot això correctament, ja ens evitarem molts dels problemes que poden afectar les nostres hortalisses. Però, si malgrat tot, creiem que hem d’intervenir, els extractes vegetals poden ser una opció interessant a explorar.

Els extractes vegetals poden estar fets de moltes plantes que tenim a l’entorn: algunes perquè és habitual plantar-les a l’hort o jardí i altres perquè són plantes silvestres, que surten espontàniament als marges.

Mitjançant l’experimentació s’ha vist que algunes d’aquestes plantes, aplicades sobre altres vegetals:

Són estimulants: Estimulen el seu sistema immunitari, afavoreixen el seu creixement. Altres estimulen la vida microscòpica sobre la planta i en el terra.

Són repel·lents: Algunes desprenen olors intensos i així exerceixen de repel·lent contra les plagues. – Actuen contra fongs: N’hi ha també amb acció fungicida, que eviten la propagació de malaties basades en fongs microscòpics (mildiu, oïdi, etc.),

Són insecticides: Només quan amb l’acció preventiva no n’hi ha hagut prou, podrem aplicar aquests extractes que tenen acció insecticida.

…  Continueu llegint l’article i descarregue-vos-el aquí (web de l’Associació Llavors Orientals).

Amanida de 40 espècies del bosc d’aliments

Amanida de 40 espècies

A la primavera el verger (o bosc d’aliments) ens proveeix d’una varietat fantàstica d’ingredients per a l’amanida. Però ni tan sols nosaltres ens pensàvem que poguéssim reunir tantes espècies en una sola collita. Darrerament hem fet un parell d’amanides per a compartir amb amics i ho hem comptat: 40 com a mínim!

Moltes de les plantes que tenim al bosc d’aliments tenen sabors molt intensos o textures particulars. Així doncs, la clau per tenir una amanida al nostre gust – ja ho tenim clar – és no intentar fer-la només d’una espècie, sinó combinar-ne diverses. Evidentment, no cal que cada vegada sigui una barreja de 40; a vegades amb 4 o 5 espècies n’hi ha prou: una base d’un tipus de fulles de sabor i textura suaus (enciam, escarola, borrissol, malva, pixallits…), al que se n’hi afegeixen de més potents (monarda, agastache, pycnanthemum, algun bocí de menta…) i un guarniment de flors comestibles (borraina, pètals de calèndula o de rosa…). Deliciós!

Vet aquí, doncs, les plantes del verger que ens proporcionen fulles o flors comestibles que han format part de les nostres darreres súper-amanides:

Fulles: (C = Conreat; S = Silvestre; CS = Conreat aquí però pot ser silvestre)
C Lactuca sativa

Cistell amb amanida de primavera

C Cichorium intybus
CS Diplotaxis tenuifolia
CS Violeta odorata
C Sedum telephium
C Allium cernuum
CS Allium triquetum
C Allium fistulosum
C Allium schoenoprasum
S Stellaria media
CS Taraxacum officinale
CS Hesperis matronalis
CS Centranthus ruber
CS Oenothera biennis
C Aloysia citrodora
C Mentha spicata
CS Mentha suaveolens
CS Melissa officinalis
C Pycnanthemum pilosum
C Pimpinella saxifraga
C Claytonia perfoliata
CS Atriplex halimus
CS Campanula rapunculoides
C Rumex sanguinea
C Rumex acetosa
C Lepidium latifolium
C Monarda didyma
S Malva sylvestris
S Foeniculum vulgare
S Sonchus oleracea
S Papaver rhoeas
C Medicago sativa
S Silene vulgaris
CS Trifolium pratense
C Oreganum vulgare
CS Sanguisorba minor
S Satureja calamintha
C Brassica oleracea ramosa
C Beta vulgaris
C Cryptotaenia japonica
S Umbilicus rupestris
C Myrrhis odorata

Flors:
S Borago officinalis
C Allium schoenoprasum
C Allium triquetrum
C Rosa spp.
C Eruca sativa
S Calendula arvense
C Calendula officinalis
C Cercis siliquastrum
CS Diplotaxis tenuifolia
C Tragopogon porrifolius
C Trifolium pratense
C Salvia spp.

 

La planta del moment – l’agrella

Collites del verger

Agrelles en primer pla amb carxoferes i aromàtiques al fons

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de cursos.)

Nom científic: Rumex acetosa. En castellà: acedera. En francès: oseille. En anglès: sorrel

Una hortalissa perenne molt apreciada a altres països europeus, però que aquí és poc coneguda, malgrat el seu indubtable interès culinari.

Una de les característiques que la fa interessant és la seva resistència al fred, de manera que constitueix una bona collita de verdura hivernal.

Per això és un dels components que més ens agraden per al verger (bosc d’aliments) o per a un jardí comestible. A més, després d’una sembra inicial de llavors, les plantes ens viuran diversos anys, durant els quals les podrem anar propagant tot dividint la mata inicial.

D’aspecte ens pot fer pensar en els espinacs o les bledes, però té fulles més grans i de color més clar que les de l’espinac, però sense arribar a la dimensió de les bledes.

Agrella

I pel que fa al sabor, és marcadament àcida, així que cal trobar receptes amb altres ingredients que la suavitzin o hi facin contrast. Nosaltres hem vist que, com que a França hi ha força tradició de menjar-ne, especialment en forma de purés i cremes, buscant receptes en francès és una de les millors maneres de trobar inspiració… I si bé és un gust inusual, hem vist que els nostres convidats repeteixen. Deu ser que es tracta d’una sorpresa agradable!

La pluja fa reviure el verger

Afanyeu-vos a venir a veure’l, abans que arribin les primeres gelades. Ara està preciós!

Recordeu que ben aviat (dies 27 i 28 d’octubre) hi farem el curs sobre com DISSENYAR UN BOSC D’ALIMENTS… com aquest o al vostre estil.

El porradell

Collites del verger

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de calendari.)

Aquesta espècie és el conegut porro, l’hortalissa que tots coneixem, però en la seva varietat silvestre; segurament, doncs, l’antecessora de la que tenim als horts.

Porradell

Al nostre verger aquesta verdura hi apareix espontània i nosaltres la deixem progressar i escampar-se d’un any a l’altre. Efectivament, els exemplars que no mengem i que deixem florir i fer el cicle sencer, després donen lloc a nous fillols, que sorgeixen des de la base (igual que passa amb els porros conreats si els deixem fer, sigui dit de passada).

La varietat silvestre mai no es fa tan gruixuda com la conreada – arriba a fer el gruix d’un dit, com a màxim – però és igual de bona i es pot cuinar de la mateixa manera. El seu gust és una mica més intens, entre porro i all, si és que es pot explicar així.

A més, tant vosaltres com els insectes gaudireu de les seves boniques inflorescències en forma de bola, Observeu-les bé a la primavera i veureu aterrar-hi espècies d’abella que només vénen any rere any atretes per les flors de porro i porradell. També altres insectes s’hi aturen, com podeu veure a la foto: