És una de les nostres hortalisses més conegudes i estimades, tant per els seus gustos i olors, com per les seves formes i colors. A més, com s’esperaria, és una hortalissa molt saludable, sobretot pel seu contingut molt elevat de vitamina A – bona per a la pell i els ulls – i significatiu de vitamina C i calci.
Com ja sabeu, es pot consumir cuita o crua – ratllada o tallada en amanides. S’ha de dir també que les fulles també es poden coure i són perfectament comestibles i molt gustoses. Després de tot, és una germana del julivert.
És per això que us deixem les pastanagues amb les seves fulles. També us haureu fixat que no rentem les arrels – pastanagues, remolatxes, naps, patates – perquè així es conserven millor i més temps. Així doncs, només renteu-les just abans de consumir.
Bé, aquí teniu una recepta d’un company nostre, que ens agradava molt sempre que la feia a Gal·les l’any passat:
Pastanagues d’en Bryan:
Bulliu les pastanagues i esclafeu-les (com si féssiu puré de patates);
Barregeu-ho amb un ou (o més, depenent de la quantitat), força formatge ratllat, i herbes o espècies que us agraden;
Empleneu un mottle de forn i cobriu-ho tot amb pa torrat i ratllat, i , fins i tot, més formatge si us ve de gust. Poseu-ho al forn a gratinar.
Bon Profit.
