(Mireu la PRIMERA PART DE L’ARTICLE dedicat a la borratja. I, si el tema us interessa, recordeu que ben aviat oferim un TALLER DE PLANTES SILVESTRES COMESTIBLES a Phoenicurus. Us hi apunteu?)
Quan la planta comenci a pujar cap a flor, les fulles ja seran un pèl massa punxegudes per a utilitzar-les a la cuina, però llavors serà el torn de les tiges, que podeu collir amb compte de no punxar-vos i pelar-les deixant a la vista l’interior tendre i cruixent, que podeu afegir a les amanides i hi aportarà un lleuger gust semblant al cogombre.
I per fi arribaran les flors, d’un blau cel intens o més rarament blanques (les varietats conreades són de flor blanca); flors irresistibles per a les abelles. No deixeu que només elles gaudeixin del seu nèctar dolcet. Atreviu-vos a tastar-les, pinçant-les amb els dits delicadament per separar-les dels sèpals. De petita, a casa em deien que mengés flors de pa-amb-vi-i-sucre, que feien la cara fina. Anys després he llegit que, entre les moltes propietats medicinals de la borraina, se li atribueixen beneficis per a la pell; així que una base de veritat en la dita sí que hi deu haver.
En tot cas, us recomanem que la tasteu en amanides, per guarnir postres o begudes. És coneguda, per exemple, la idea de posar flors dins de glaçons de gel, per fer més boniques les begudes estiuenques.
En conclusió, si teniu la sort de gaudir de la borratja com a “mala herba” del vostre hort o jardí, no la menyspreeu, si us plau. Ja veieu que és un aliment fantàstic i una bona aliada per atreure fauna útil.
