Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?
Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força.
Les groselles – blanques, vermelles o negres – tenen un gust àcid, no apte per a tots els paladars, si es mengen crues.
Però proveu de fer-ne una gelea i us llepareu els dits.
Vet aquí la recepta que nosaltres hem seguit:
- Colliu les groselles i les poseu, a ramells (amb cues i tot) dins una olla i hi afegiu mig gotet d’aigua.
- Ho feu coure a foc baix durant uns 10 minuts, mentre aneu remenant i aixafant els fruits contra el fons o les parets de l’olla.
- Ho filtreu amb una tela. La versió que millor funciona és deixar que el líquid s’escoli lentament per si mateix, durant tota una nit, per exemple. Però si teniu pressa i no us importa que la gelea no quedi tan transparent, podeu pressionar manualment.
- Peseu el líquid resultant i per cada 1000 ml hi afegiu 700g de sucre. Ho escalfeu remenant lentament fins que el sucre estigui ben dissolt.
- A continuació ho feu coure a foc viu durant 7 minuts més tot remenant.
- Envaseu-ho dins pots esterilitzats.
Boníssim. Amb pa, amb iogurt, per fer-ne pastissos… Esperem que gaudiu d’aquest fruit del verger.
