Ja arriba la primavera

(Escrit el 15 de març de 2017)

Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…

Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.

Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.

Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?

Continue reading “Ja arriba la primavera”

Tot reviu

Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida
Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida

Tot reviu.

Teniu raó: no havia pas mort;

només dormia

el seu son hivernal

 

Continua l’atmosfera hivernal a Phoenicurus. Però a partir de mitjans de mes ja comencen a veure’s els brots de la vida que reneix, entremig dels branquillons secs deixats enrere per la vida anterior. El cicle poc a poc recomença, el món es deixondeix.

p1020967-red-i-escapcat Continue reading “Tot reviu”

Collites del verger: la grosella

Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?

Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continue reading “Collites del verger: la grosella”