(Escrit el 15 de març de 2017)
Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…
Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.
Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la 
seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.
Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?
