La planta del moment – l’agrella

Collites del verger

Agrelles en primer pla amb carxoferes i aromàtiques al fons

(Aprofitem per recordar-vos que, si us interessa el tema, regularment anem oferint tallers de plantes silvestres comestibles. Mireu a dalt a la pestanya de cursos.)

Nom científic: Rumex acetosa. En castellà: acedera. En francès: oseille. En anglès: sorrel

Una hortalissa perenne molt apreciada a altres països europeus, però que aquí és poc coneguda, malgrat el seu indubtable interès culinari.

Una de les característiques que la fa interessant és la seva resistència al fred, de manera que constitueix una bona collita de verdura hivernal.

Per això és un dels components que més ens agraden per al verger (bosc d’aliments) o per a un jardí comestible. A més, després d’una sembra inicial de llavors, les plantes ens viuran diversos anys, durant els quals les podrem anar propagant tot dividint la mata inicial.

D’aspecte ens pot fer pensar en els espinacs o les bledes, però té fulles més grans i de color més clar que les de l’espinac, però sense arribar a la dimensió de les bledes.

Agrella

I pel que fa al sabor, és marcadament àcida, així que cal trobar receptes amb altres ingredients que la suavitzin o hi facin contrast. Nosaltres hem vist que, com que a França hi ha força tradició de menjar-ne, especialment en forma de purés i cremes, buscant receptes en francès és una de les millors maneres de trobar inspiració… I si bé és un gust inusual, hem vist que els nostres convidats repeteixen. Deu ser que es tracta d’una sorpresa agradable!

Mirat d’a la vora

Passejada per l’hort de bon matí, observant la bellesa de les plantes vistes de ben a la vora:

Tot comença per una terra sana (per cert, recordeu que el dia 20 tenim un taller de bon compostatge) i vegeu com emergeixen de tendretes les hortalisses. Mentrestant, aromàtiques i herbes silvestres assaboreixen les gotetes de pluja com si fossin caramelets, tant i tant esperats…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Hort gebrat

Com recordareu, fa unes setmanes va fer fred de debò. Quan arribàvem a l’hort al matí, encara marcava -3ºC, un parell de vegades fins a les deu. Per tant, trobar-ho tot cobert amb una capa de blanc es va convertir en una descoberta quotidiana. Continua la lectura de “Hort gebrat”