Ja arriba la primavera

(Escrit el 15 de març de 2017)

Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…

Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.

Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.

Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?

Continua la lectura de “Ja arriba la primavera”

Tot reviu

Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida
Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida

Tot reviu.

Teniu raó: no havia pas mort;

només dormia

el seu son hivernal

 

Continua l’atmosfera hivernal a Phoenicurus. Però a partir de mitjans de mes ja comencen a veure’s els brots de la vida que reneix, entremig dels branquillons secs deixats enrere per la vida anterior. El cicle poc a poc recomença, el món es deixondeix.

p1020967-red-i-escapcat Continua la lectura de “Tot reviu”

El verger al gener

Encetem una sèrie d’entrades al bloc en què anirem detallant quins són els cultius del verger (bosc comestible) que estan disponibles per collir a cada moment de l’any.

Al nostre verger hi predominen les plantes pluriennals – algunes poc conegudes – però també s’hi troben, aquí i allà, algunes hortalisses anuals que s’han “perennitzat” o que s’autosembren fàcilment. I, evidentment, moltes plantes silvestres comestibles, que gestionem com un cultiu més.

p1020906-retallatEl gener, que es podria imaginar com un mes d’escassedat, en realitat encara ens ofereix una bona collita, amb alguns bulbs o tubercles, però sobretot de fulles, algunes per menjar cuites però sobretot moltes per menjar crues a l’amanida. Continua la lectura de “El verger al gener”

Curiositats que podeu veure al verger

Si veniu a fer una activitat a Phoenicurus hi veureu una gran varietat de plantes curioses. Passeu-hi un dia i experimenteu-ho en directe.

A veure si trobeu a quina imatge correspon cada descripció.

  • Un tubercle en forma de gingebre i gust de carxofa.
  • Un conreu que pot arribar a vendre’s a 7000 €/kg.
  • Una flor de 2m d’alt amb la qual pots fer formatge.
  • Un arbre que «dóna maduixes» (o això diuen els britànics).
  • Flors que s’obren de nit.
  • Unes llavors que frenaven les passions dels monjos.
  • Un arbust les fulles del qual desprenen la mateixa olor que el fruit.

Collites del verger: el crèspol

img_2950-diplotaxisEl crèspol (Diplotaxis tenuifolia) és una planta de la família de les bràssiques, que creix espontània a Europa, sovint als camins i marges. Amb ben poques exigències, és fàcil de conrear i reproduir de llavor. Continua la lectura de “Collites del verger: el crèspol”

Article nostre sobre el conreu de plantes pluriennals

A la última edició de la revista Agrocultura, hi va aparéixer un article nostre sobre l’interès de conrear les plantes pluriennals comestibles, ja sigui dins el context d’un bosc comestible, o bé simplement a l’hort o al jardí.

Aquí teniu l’article – conreant-verdures-pluriennals – i si us engresca, en podeu conèixer en directe moltes de les plantes citades el cap de setmana que ve (5/6 de novembre), quan farem la propera edició del curs de Dissenyant un Bosc Comestible .

Verger Phoenicurus

Collites del verger: el levisc

p1100554

El levisc – de nom científic Levisticum officinale – és una planta pluriennal que, al nostre clima, arriba a fer uns 60 a 80 cm d’alçada. Té diverses parts comestibles: fulles, arrels i llavors – aquestes darreres com a condiment.

Les seves flors, com les de la majoria de les plantes de la família de les umbel·líferes, són molt bones atractores de fauna auxiliar. I no oblidem que, tal com indica el seu nom, també té propietats medicinals. Continua la lectura de “Collites del verger: el levisc”

Collites del verger: la Pimpinella saxifraga

pimpinella-s-2-red

La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.

pimpinella-s-3-redÉs una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua la lectura de “Collites del verger: la Pimpinella saxifraga”

Collites del verger: la grosella

Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?

Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continua la lectura de “Collites del verger: la grosella”

L’interès d’un bosc comestible davant el canvi climàtic

El balanç meteorologic de l’any 2015 a Cardedeu va ser una temperatura mitjana d’1,7ºC sobre la mitjana de 65 anys (amb alguns mesos fins a 3,5ºC per sobre), acompanyat per una pluviometria de 70% de la mitjana.  A més, com a molts altres llocs, no hi va ploure entre el 3 de novembre i el 7 de febrer de 2016 – 95 dies sense pluja.  Enfrontats a un panorama de contínuament batre records no desitjats, i de patir extrems (sobretot de calor i sequera), el fenomen del canvi climàtic ja no es un concepte llunyà, i ja és hora que busquem solucions senzilles i efectives.

Continua la lectura de “L’interès d’un bosc comestible davant el canvi climàtic”