permacultura aplicada i agricultura natural
El levisc – de nom científic Levisticum officinale – és una planta pluriennal que, al nostre clima, arriba a fer uns 60 a 80 cm d’alçada. Té diverses parts comestibles: fulles, arrels i llavors – aquestes darreres com a condiment.
Les seves flors, com les de la majoria de les plantes de la família de les umbel·líferes, són molt bones atractores de fauna auxiliar. I no oblidem que, tal com indica el seu nom, també té propietats medicinals. Continua la lectura de “Collites del verger: el levisc”
Seguim, doncs? (La primera part de la història, la podeu llegir AQUÍ)
Només un dia després d’acabar de posar l’OSB, ja tenim la capa aïllant (plaques de fusta premsada) instal·lada com una mena de puzzle gegant: Continua la lectura de “Com es va acabar la teulada inacabable?”
Hi havia una vegada una teulada trencada d’uralita, al costat d’un bosc comestible:
Per sota no s’hi feia res – era fosc, humit, i a punt de caure: Continua la lectura de ““La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu””
La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.
És una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua la lectura de “Collites del verger: la Pimpinella saxifraga”
Voleu veure quina mena d’activitats fem durant el CURS DE PERMACULTURA A LA PRÀCTICA? Mireu a continuació el recull d’imatges que n’hem fet de les edicions anteriors. Continua la lectura de “Vídeo del curs de Permacultura a la Pràctica”
Si surts a passejar pel camp o pel bosc, atura’t a mirar al teu voltant. És ple de plantes que pots collir, per menjar-les com a verdura o a l’amanida… Això sí, cal conèixer-les.
A la primavera, a Phoenicurus, vam oferir un parell de tallers de plantes silvestres comestibles, i vet aquí una petita selecció d’unes quantes plantes i d’algun dels seus usos. Continua la lectura de “Collint menjar de la vora del camí”
Des de l’institut Vil·la Romana de la Garriga ens van demanar un cop de mà per treballar amb un grup d’ alumnes de 4t a l’hort escolar. L’espai era reduït però no mancava l’energia i les ganes de descobrir noves experiències. Continua la lectura de “Un hort a l’institut: un petit espai, una gran experiència”
Qui diu que en el nostre clima no s’hi poden fer créixer groselles?
Al nostre verger en vam plantar unes quantes plantes mare i, a partir d’aquestes, n’hem anat obtenint més a partir d’esqueixos. Són interessants perquè poden créixer i fructificar en indrets força ombrívols – de fet, amb la calor que arribem a tenir aquí a l’estiu, una mica d’ombra realment els va bé. També cal pensar a regar-los força. Continua la lectura de “Collites del verger: la grosella”
Seguint un article recent, on vam comentar els extrems meteorològics que es van produir a Cardedeu el 2015, us presentem aquí un petit resum de les dades més extremes que s’han patit a Cardedeu des del novembre de 2009 quan vam sembrar la primera fava a Phoenicurus. Continua la lectura de “Extrems del clima cardedeuenc”
El balanç meteorologic de l’any 2015 a Cardedeu va ser una temperatura mitjana d’1,7ºC sobre la mitjana de 65 anys (amb alguns mesos fins a 3,5ºC per sobre), acompanyat per una pluviometria de 70% de la mitjana. A més, com a molts altres llocs, no hi va ploure entre el 3 de novembre i el 7 de febrer de 2016 – 95 dies sense pluja. Enfrontats a un panorama de contínuament batre records no desitjats, i de patir extrems (sobretot de calor i sequera), el fenomen del canvi climàtic ja no es un concepte llunyà, i ja és hora que busquem solucions senzilles i efectives.
Continua la lectura de “L’interès d’un bosc comestible davant el canvi climàtic”