Que casa meva és casa vostra…

Crèiem que reconstruíem un cobert per al nostre ús particular, però tot d’una ens n’hem adonat que era i havia de ser una casa compartida:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alguns dels nostres veïns sí que en saben de bioconstrucció, oi?

No podíem desaprofitar una pissarra de 100m2

Com ja haureu pogut llegir en articles anteriors, vam estar reconstruint la teulada d’un cobert, amb la intenció de convertir-ho en una coberta vegetalitzada. Però, quan vam tenir instal·lada la membrana impermeable no ens vam poder resistir: quasi 100m2 de superfície negra semblaven una base perfecta per deixar anar la nostra creativitat. Si més no, ens ho vam passar bé!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com es va acabar la teulada inacabable?

p1020089p1020398

 

 

 

Seguim, doncs? (La primera part de la història, la podeu llegir AQUÍ)

Només un dia després d’acabar de posar l’OSB, ja tenim la capa aïllant (plaques de fusta premsada) instal·lada com una mena de puzzle gegant: Continua la lectura de “Com es va acabar la teulada inacabable?”

“La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

Hi havia una vegada una teulada trencada d’uralita, al costat d’un bosc comestible:

p1090817p1090821

Per sota no s’hi feia res – era fosc, humit, i a punt de caure: Continua la lectura de ““La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu””