“La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

Hi havia una vegada una teulada trencada d’uralita, al costat d’un bosc comestible:

p1090817p1090821

Per sota no s’hi feia res – era fosc, humit, i a punt de caure: Continua la lectura de ““La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu””