“La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

Hi havia una vegada una teulada trencada d’uralita, al costat d’un bosc comestible:

p1090817p1090821

Per sota no s’hi feia res – era fosc, humit, i a punt de caure:

p1090823En algun moment, una gent que devia tenir massa temps lliure va decidir que s’havia de refer, però no pas mica a mica, sinó tot de cop, i sense cap experiència prèvia, perquè no fos massa fàcil tot plegat.

Així doncs, posem-nos-hi. Primer, fora l’uralita:

p1090835

Després d’un any de reflexions i recerques, fora també les bigues velles – algunes podrides, algunes corcades, però algunes aprofitables per altres projectes:

p1010251

I, de cop, la realització de la quantitat de feina de paleta necessària per preparar la paret principal i les columnes – un veritable aprenentatge per uns veritables principiants:

p1010291

Això sí amb morter de calç hidràulica, sorra recollida a la finca mateixa, i totxanes i pedres recuperades del mateix cobert:

p1010314

Arriba un gran moment – el muntatge de les primeres jàsseres i bigues noves – el primer que dóna una sensació de progrés:

p1010394 p1010384

 

 

 

 

Tornem a la feina entretinguda – s’ha d’anar anivellant bigues, i omplint tots els espais entre bigues:

p1020028

A la paret del sud, o bé amb blocs de vidres:

p1020077

O bé amb ampolles reciclades:

p1020082

Al nord, en canvi, fem els primers intents de la vida de fer servir ‘cob‘ (= terra argilosa, aigua, sorra i palla):

p1020058 p1020066

 

 

 

 

Així doncs, cap a la banyera a trepitjar i remenar:

p1020094

p1020045a

 

Un segon moment clau – la posada de les plaques d’OSB (la propera vegada espaiarem les bigues d’una manera que no s’hagi de mesurar i tallar mil·limètricament cada placa):

p1020141

Poc a poc, el sostre va agafant forma:

p1020196Fins que, deu dies després, per fi ja està tot tapat i protegit:

p1020220 p1020222

 

 

 

 

I com ho tenim a sota?

p1020213

Aquí fem una pausa, i d’aquí uns dies vindrà la segona part, on es revelarà com es va acabar de fer (si és que es va acabar).

One thought on ““La teulada que no s’acabava mai”, o “Com no avorrir-se a l’estiu”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.