Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
La popularitat de l’extracte d’ortiga en el món de l’agricultura ecològica està creixent, ja que tant pot fer de reforçant natural dels nostres cultius, com de “remei” contra determinades malures o plagues (per exemple, per regular la població de pugons a la primavera).
La seva preparació no té cap secret, i aquí us presentem un breu fotoreportatge sobre com elaborar-ne. Potser el més important és tenir clar que es tracta de fer fermentar l’ortiga i no pas podrir-la. A vegades la gent ho té associat amb una pudor forta i desagradable, però no n’hauria de tenir. És igual que el compostatge – en tots dos casos, si fa pudor, vol dir que alguna cosa no ha anat del tot bé.
-
Primer de tot, doncs, s’ha de recollir ortiga fresca – millor que sigui la perenne de fulla grossa (urtica dioica), però pot ser l’anual de fulla petita i tija més vermella (urtica urens). (Si voleu, es pot fer també amb planta seca guardada de l’any anterior). Emplenem bé un recipient, per exemple una galleda o un bidó, apretant-ho lleugerament perquè n’hi càpiga força, sense comprimir-ho massa. Hi afegim aigua fins a dalt de tot, preferentment aigua pluvial. Si fos aigua de la xarxa, millor deixar-la reposar un parell de dies abans perquè se’n vagi el clor:
-
Hem de tapar el recipient perquè no hi caiguin brutícies, ni s’atreguin insectes. S’ha de fer amb algun material que permeti que respiri, per exemple un sac de juta, i no pas hermèticament. Es deixa en un lloc protegit; no massa fresc, però tampoc a ple sol tot el dia:
-
A partir d’ara, hem d’anar controlant i remenant la barreja cada dia. Aquí l’extracte tal com queda 24 hores després de la seva iniciació:
-
Amb temperatures relativament elevades (15>20ºC), es veu que ja al tercer dia, tot està fermentant molt bé, amb moltes bombolletes. Són justament aquestes – o més aviat la seva absència – que ens indicarà quan estarà acabat el procès:
-
El quart dia, la barreja està així a primera hora del matí abans de remenar:
-
Després de remenar encara hi ha força activitat fermentativa:
-
Dia cinc, també abans de remenar i ara es veuen les fulles molt més desfetes:
-
Aquest cop, quan remenem, quasi ja no surten bombolletes:
-
Si traiem la materia orgànica, ja no semblen ortigues. Quasi es podria considerar a punt, en aquest moment, però decidim deixar-ho un dia més:
-
L’endemà, fins i tot abans de remenar s’hi veu molt poca activitat:
-
Quan es remena les úniques bombolles que apareixen vénen més aviat de la mateixa acció de remenar i no pas de la fermentació:
-
Ara hi trobem una massa de tiges. Toca, doncs, fer-ne una filtració, perquè si ho deixéssim més temps, tot es podriria i és així que es generarien pudors:
-
Els mateixos sacs de juta serveixen per filtrar el suc:
Una vegada filtrat, es pot guardar mesos – és a dir tota la temporada – sempre que estigui ben tapat i a l’ombra. Quan en volem fer servir, s’ha de diluir: 1 part a 10 parts d’aigua, si volem regar al peu de la planta; 1 part a 20 parts d’aigua, si volem ruixar les fulles.
Moltes gracies es super clar. Salut i terra Kike (tres-horts)
Energia per tots Kike
El 23/05/2013, a les 14:05, HORT PHOENICURUS va escriure: > >
Per guarda’l podem tapar el cubell amb el mateix sac i guardar-ho en un lloc fresc? Moltes gràcies per aquests articles tant entenedors! Salut i horta!
Hola,
Un cop filtrat, és millor guardar l’extracte en un recipient amb tapadora – amb el sac no seria suficient, a no ser que el pensis fer servir de seguida tot.
Quan tenim l’extracte dins de garrafes o galledes tapades, sí que efectivament convé desar-lo en un lloc fresc o, si més no, a l’ombra.
Salut.
gracies per les indicacions ho provare amb una pomera que te mildiu.