permacultura aplicada i agricultura natural
La Pimpinella saxífraga, també coneguda com a matafaluga de prat, és una planta de la família de les apiàcies – és a dir una cosina de l’api, del julivert, de la pastanaga, etc. -, nativa d’Europa i de l’Àsia occidental.
És una de les nostres preferides per afegir, crues, a l’amanida; o per menjar cuites com a verdura: bullides, en truita, en empanades, afegides a la sopa… Continua la lectura de “Collites del verger: la Pimpinella saxifraga”
El cilantre és una planta condimentària, de la mateixa família que l’api o que el julivert – de fet, a vegades al cilantre se l’anomena “julivert xinès” – que es fa servir sovint a la cuina asiàtica i a la Mediterrània oriental. Continua la lectura de “El cilantre”
El ruibarbre (diverses espècies del gènere Rheum) és una hortalissa perenne molt apreciada al nord d’Europa. Se’n mengen els pecíols (penques), que es recullen a la primavera. Continua la lectura de “El ruibarbre”
TAVELLES DE FAVA A LA PROVENÇAL
Sabeu que hi ha receptes tradicionals que fan servir específicament la part de les faves que generalment rebutgem? Continua la lectura de “Faves: una recepta per no rebutjar res”
OLLA D’API
Talleu uns 500 g d’api a bocins i feu-lo bullir durant 20 minuts. Llavors afegiu-hi un o dos porros tallats a rotllanes.
Al cap de 8 o 10 minuts, tireu-hi tomàquet en conserva (1 pot) i, quan torni a arrencar el bull, condimenteu-ho amb sal, pebre negre i un pessic abundant de pebre vermell.
Opcionalment, afegiu-hi una o dues hamburgueses de tofu tallades a trossos i deixeu-ho bullir uns 3 minuts més.
Bo i senzill.
Les cebes són hortalisses biennals, és a dir, que tenen un
cicle de dos anys. Si ens les mengem com a cebes, vol dir que les collim durant el primer any. Si, en canvi, les deixem rebrotar en el segon any, obtenim els anomenats ceballots o calçots (ceballots que han estat “calçats”: s’ha fet una pila de terra al seu voltant perquè quedessin més tendres). Continua la lectura de “El calçot”
És una de les nostres hortalisses més conegudes i estimades, tant per els seus gustos i olors, com per les seves formes i colors. A més, com s’esperaria, és una hortalissa molt saludable, sobretot pel seu contingut molt elevat de vitamina A – bona per a la pell i els ulls – i significatiu de vitamina C i calci. Continua la lectura de “Pastanaga: una recepta”
Abans de l’arribada de les patates, el nap havia estat un dels aliments fonamentals a Europa. Es pot consumir cru, si el ratllem, inclòs en amanides. Però és molt més habitual menjar-lo cuit, en sopes i guisats. Les fulles també es poden coure i són perfectament comestibles i molt gustoses. Continua la lectura de “Nap: una recepta recomanada”
La remolatxa es pot consumir tant crua (tallada petita o ratllada, en amanides) com cuita – bullida, al vapor, al forn. Si la coeu barrejada amb altres hortalisses donarà un color rosat intens a tot el conjunt. Aprofiteu-ho per jugar amb l’estètica dels plats! I amb la combinació gustativa: res equiparable a la remolatxa per introduir un punt de dolçor. Continua la lectura de “Remolatxa: un parell de receptes”
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
Com l’Au Fènix, que reneix de les cendres, els porros reneixen de les soques. Continua la lectura de “El porro Fènix”