El ruibarbre (diverses espècies del gènere Rheum) és una hortalissa perenne molt apreciada al nord d’Europa. Se’n mengen els pecíols (penques), que es recullen a la primavera.
Es planta a finals d’hivern o començaments de primavera i, tot i que es pot obtenir a partir de llavor, generalment es reprodueix per divisió de mata. Li va bé tenir força aigua i no patir massa calor. Pot ajudar plantar-la a l’ombra.
Necessita molt poca llum per créixer, i, com que el que ens interessa és que faci pecíols llargs, un truc és envoltar la planta amb un cilindre opac, de manera que creixi cap amunt per tal de buscar la llum. Si no es fa així, la planta creix a terra en amplada i la penca no es fa tan llarga. Amb tot, sembla que aquest truc del cilindre no es pot aplicar a una mateixa planta diversos anys seguits. Se l’ha de deixar reposar.
Generalment se’n consumeixen les penques, cuites amb sucre, com a postres. Se’n fan compotes, “crumbles”, pastissos i melmelades. Important: les fulles són tòxiques.
