La descoberta d’una bestiola, sigui insòlita o no, sempre ens fa il·lusió. Encara que tenim molta feina, sempre trobem temps de cridar-nos l’un a l’altre per mirar-la de ben a prop. Continua la lectura de “Companys de feina (bestioles curioses)”
Etiqueta: ecològic
Adobs verds
Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
L’adob verd és el conreu d’unes plantes que no aprofitarem directament per al consum sinó que les incorporarem al sòl per tal de millorar-ne les característiques.
És molt recomanable, quan es concep la rotació de cultius, incloure una etapa en què el terreny estarà ocupat per un adob verd. Es poden sembrar a l’estiu, després d’un cultiu que es cull aviat; a la tardor, per cobrir el terra durant l’hivern; o a la primavera – adobs verds de cicle curt – prèviament a cultius que necessitin calor. Continua la lectura de “Adobs verds”
Els ocells a l’hort
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
Quan veiem ocells al nostre hort, no hem de pensar automàticament que se’ns estan menjant les hortalisses. En alguns casos pot ser així (no només nosaltres ens n’adonem que el nostre hort produeix unes hortalisses fantàstiques i sucoses…). Continua la lectura de “Els ocells a l’hort”
El porro Fènix
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
Com l’Au Fènix, que reneix de les cendres, els porros reneixen de les soques. Continua la lectura de “El porro Fènix”
Alquequengi: unes quantes receptes
L’alquequengi (Physalis alkekengi), també conegut com a “tomatillo”, és un fruit de la família de les solanàcies (com el tomàquet o l’albergínia), poc conegut però molt gustós, especialment decoratiu i amb propietats medicinals. Continua la lectura de “Alquequengi: unes quantes receptes”
Introducció
Els principis que ens portaran a tenir un hort productiu no són gaire diferents dels que ens guiarien si el que volguéssim fos un espai bonic: estructures ben variades, presència de corbes i formes ondulants, raconets amagats, petits paisatges, estanyols, zones d’ombra i de sol, combinació de plantes de formes, colors i mides diversos – hortalisses, arbres, plantes aromàtiques, flors… Continua la lectura de “Introducció”
Tipus de terra
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
Per saber el tipus de terra que tenim:
Recollim quatre mostres de terra de llocs diferents de l’hort per a cada prova.
- A qualsevol jardineria gran es pot comprar una proveta especial per calcular l’acidesa (Atenció! L’aigua que utilitzem pot afectar el resultat).
- Posant una petita quantitat de terra en un pot amb aigua, saccejant-la bé i deixant-la reposar acontinuació, obtindrem diverses capes d’argila, humus i sorra visibles separadament. Així veurem la composició del nostre terreny.
Per on començar
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
- És convenient dedicar el primer any a l’observació detallada del terreny: orientació, vent, zones d’ombra i de sol, flora i fauna presents, aigua, pendents, etc.
- Si ja volem començar a plantar alguna cosa aquest primer any, serà convenient que, quan plantem hortalisses anuals, assumim que probablement n’haurem de modificar la ubicació (en funció de les observacions realitzades durant aquest primer temps) en els propers anys.
- Durant aquest primer any també podem plantar adobs verds, com llegums i certes herbàcies anuals, que, amb les seves arrels, enriqueixin el sòl amb nitrogen i el facin més solt.
- Una altra opció recomanable és començar plantant patates. Les arrels de les patateres, creixent en profunditat, contribuiran a trencar la terra. A més, quan cavem per plantar-les i per recollir-les, estarem contribuint a estovar la terra. Al mateix temps, aprofitarem per treure les plantes espontànies perennes d’arrels profundes.
- Una alternativa a l’anterior seria, en comptes de plantar patates, plantar nyàmeres. Tant en el cas de nyàmeres, com de patates, quan estiguin a punt per collir, es pot aconseguir un porc que es passegi per la zona plantada. Els porcs es tornen bojos amb aquests tubercles (especialment amb les nyàmeres) i “llauren” el terra tot buscant-les. Al mateix temps, ens deixen la terra adobada amb els seus fems. De manera que deixen la terra a punt per plantar-hi.
- Una altra manera d’endegar un hort és pel sistema de l’encoixinament:
Un terreny amb pendent
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
Si el terreny on volem conrear fa pendent…
- De 15 a 25%: fer terrasses
- De 25 a 45%: fer feixes (que, a diferència de les terrasses, consten de murs)
- Més de 45%: caldrà deixar aquest terreny per a la forestació (reduint problemes d’erosió i tot sabent que on hi ha fortes pendents no podrem utilitzar maquinària).
Orientació, forma i estructura de l’hort
Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.
- Per a alimentar una família, n’hi ha prou amb un hort d’uns 100 m2 (sense patates ni llegums) a 200 m2.
- Generalment es considera que la millor orientació de l’hort és encarat cap al sud o cap a l’oest, per tal d’aprofitar bé el sol.
- En zones amb molt de vent, és convenient construir una tanca feta de plantes i arbres per tal de protegir les hortalisses.
- L’hort ha d’estar organitzat d’una manera clara. No vol dir que hagi de ser ortogonal. Les formes corbes també tenen avantatges.
- La posició dels camins n’ha de fer accessibles tots els racons. Hi ha d’haver, com a mínim, un camí central prou ample com perquè s’hi pugui passar amb el carretó sense xocar amb els laterals i que pugui girar bé a les cantonades.
- Cal pensar en posar alguna cosa sobre es camins per no relliscar quan plou i per evitar la proliferació de plantes espontànies. Hi ha diversos materials possibles per als camins (tots amb tenen avantatges i inconvenients): terra, grava, sorra, pedretes de riu, pedres planes, rajoles, fustetes, escorça, etc.
- Els bancals han de tenir una forma i amplada que faci que des dels camins es pugui accedir a totes les hortalisses plantades (calculant que des del camí amb el braç estirat es pot accedir a 60-80cm d’amplada aproximadament).