Permacultura a l’hort – Una introducció

Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.


La paraula permacultura és una contracció, que significa “agricultura permanent” o “cultura permanent“.

En el seus origens com a moviment –  que se situen a Austràlia a finals dels anys 70, amb els noms propis de Bill Mollison i David Holmgren, els seus creadors – sorgeix com a reacció a l’agricultura industrial convencional, considerada com a causant  d’una espiral de decadència que condueix a problemes ambientals de tota mena. En oposició, la permacultura és concebuda com a disseny o concepció de sistemes agraris sostenibles, basats en l’observació i imitació dels patrons de la naturalesa. Continue reading “Permacultura a l’hort – Una introducció”

Introducció

Els principis que ens portaran a tenir un hort productiu no són gaire diferents dels que ens guiarien si el que volguéssim fos un espai bonic: estructures ben variades, presència de corbes i formes ondulants, raconets amagats, petits paisatges, estanyols, zones d’ombra i de sol, combinació de plantes de formes, colors i mides diversos – hortalisses, arbres, plantes aromàtiques, flors… Continue reading “Introducció”

Orientació, forma i estructura de l’hort

Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.


  • Per a alimentar una família, n’hi ha prou amb un hort d’uns 100 m2 (sense patates ni llegums) a 200 m2.
  • Generalment es considera que la millor orientació de l’hort és encarat cap al sud o cap a l’oest, per tal d’aprofitar bé el sol.
  • En zones amb molt de vent, és convenient construir una tanca feta de plantes i arbres per tal de protegir les hortalisses.
  • L’hort ha d’estar organitzat d’una manera clara. No vol dir que hagi de ser ortogonal. Les formes corbes també tenen avantatges.
  • La posició dels camins n’ha de fer accessibles tots els racons. Hi ha d’haver, com a mínim, un camí central prou ample com perquè s’hi pugui passar amb el carretó sense xocar amb els laterals i que pugui girar bé a les cantonades.
  • Cal pensar en posar alguna cosa sobre es camins per no relliscar quan plou i per evitar la proliferació de plantes espontànies. Hi ha diversos materials possibles per als camins (tots amb tenen avantatges i inconvenients): terra, grava, sorra, pedretes de riu, pedres planes, rajoles, fustetes, escorça, etc.
  • Els bancals han de tenir una forma i amplada que faci que des dels camins es pugui accedir a totes les hortalisses plantades (calculant que des del camí amb el braç estirat es pot accedir a 60-80cm d’amplada aproximadament).