Per on començar

Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.


  • És convenient dedicar el primer any a l’observació detallada del terreny: orientació, vent, zones d’ombra i de sol, flora i fauna presents, aigua, pendents, etc.
  • Si ja volem començar a plantar alguna cosa aquest primer any, serà convenient que, quan plantem hortalisses anuals, assumim que probablement n’haurem de modificar la ubicació (en funció de les observacions realitzades durant aquest primer temps) en els propers anys.
  • Durant aquest primer any també podem plantar adobs verds, com llegums i certes herbàcies anuals, que, amb les seves arrels, enriqueixin el sòl amb nitrogen i el facin més solt.
  • Una altra opció recomanable és començar plantant patates. Les arrels de les patateres, creixent en profunditat, contribuiran a trencar la terra. A més, quan cavem per plantar-les i per recollir-les, estarem contribuint a estovar la terra. Al mateix temps, aprofitarem per treure les plantes espontànies perennes d’arrels profundes.
  • Una alternativa a l’anterior seria, en comptes de plantar patates, plantar nyàmeres. Tant en el cas de nyàmeres, com de patates, quan estiguin a punt per collir, es pot aconseguir un porc que es passegi per la zona plantada. Els porcs es tornen bojos amb aquests tubercles (especialment amb les nyàmeres) i “llauren” el terra tot buscant-les. Al mateix temps, ens deixen la terra adobada amb els seus fems. De manera que deixen la terra a punt per plantar-hi.
  • Una altra manera d’endegar un hort és pel sistema de l’encoixinament:

Continua la lectura de “Per on començar”

Orientació, forma i estructura de l’hort

Pots trobar més articles relacionats amb l’hort – tècniques; solucions; alternatives – a la pestanya que hem anomenat “Hortipèdia“. Fes-hi una ullada.


  • Per a alimentar una família, n’hi ha prou amb un hort d’uns 100 m2 (sense patates ni llegums) a 200 m2.
  • Generalment es considera que la millor orientació de l’hort és encarat cap al sud o cap a l’oest, per tal d’aprofitar bé el sol.
  • En zones amb molt de vent, és convenient construir una tanca feta de plantes i arbres per tal de protegir les hortalisses.
  • L’hort ha d’estar organitzat d’una manera clara. No vol dir que hagi de ser ortogonal. Les formes corbes també tenen avantatges.
  • La posició dels camins n’ha de fer accessibles tots els racons. Hi ha d’haver, com a mínim, un camí central prou ample com perquè s’hi pugui passar amb el carretó sense xocar amb els laterals i que pugui girar bé a les cantonades.
  • Cal pensar en posar alguna cosa sobre es camins per no relliscar quan plou i per evitar la proliferació de plantes espontànies. Hi ha diversos materials possibles per als camins (tots amb tenen avantatges i inconvenients): terra, grava, sorra, pedretes de riu, pedres planes, rajoles, fustetes, escorça, etc.
  • Els bancals han de tenir una forma i amplada que faci que des dels camins es pugui accedir a totes les hortalisses plantades (calculant que des del camí amb el braç estirat es pot accedir a 60-80cm d’amplada aproximadament).