Receptes cooperativistes

Fa quatre anys, quan es van començar a repartir les primeres cistelles de verdures a la cooperativa “Cardedeu Autosuficient“, vam deixar una llibreta al local perquè els mateixos membres poguessin intercanviar idees inspiradores, quan es trobaven amb 5kg del mateix producte, o la mateixa hortalissa durant cinc mesos seguits. Continua la lectura de “Receptes cooperativistes”

El cilantre

El cilantre és una planta condimentària, de la mateixa família que l’api o que el julivert – de fet, a vegades al cilantre se l’anomena “julivert xinès” – que es fa servir sovint a la cuina asiàtica i a la Mediterrània oriental. Continua la lectura de “El cilantre”

El ruibarbre

El ruibarbre (diverses espècies del gènere Rheum) és una hortalissa perenne molt apreciada al nord d’Europa. Se’n mengen els pecíols (penques), que es recullen a la primavera. Continua la lectura de “El ruibarbre”

La nyàmera

Vet aquí un tubercle de forma estranya i bonyeguda però boníssim. Se’l coneix com a nyàmera, patòfia o pataca (Helianthus tuberosus). Continua la lectura de “La nyàmera”

Faves: una recepta per no rebutjar res

TAVELLES DE FAVA A LA PROVENÇAL

Sabeu que hi ha receptes tradicionals que fan servir específicament la part de les faves que generalment rebutgem? Continua la lectura de “Faves: una recepta per no rebutjar res”

Api: una recepta per quan en tingueu molt

OLLA D’API

Talleu uns 500 g d’api a bocins i feu-lo bullir durant 20 minuts. Llavors afegiu-hi un o dos porros tallats a rotllanes.

Al cap de 8 o 10 minuts, tireu-hi tomàquet en conserva (1 pot) i, quan torni a arrencar el bull, condimenteu-ho amb sal, pebre negre i un pessic abundant de pebre vermell.

Opcionalment, afegiu-hi una o dues hamburgueses de tofu tallades a trossos i deixeu-ho bullir uns 3 minuts més.

Bo i senzill.

 

El calçot

Les cebes són hortalisses biennals, és a dir, que tenen un cicle de dos anys. Si ens les mengem com a cebes, vol dir que les collim durant el primer any. Si, en canvi, les deixem rebrotar en el segon any, obtenim els anomenats ceballots o calçots (ceballots que han estat “calçats”: s’ha fet una pila de terra al seu voltant perquè quedessin més tendres). Continua la lectura de “El calçot”

Pastanaga: una recepta

És una de les nostres hortalisses més conegudes i estimades, tant per els seus gustos i olors, com per les seves formes i colors. A més, com s’esperaria, és una hortalissa molt saludable, sobretot pel seu contingut molt elevat de vitamina A – bona per a la pell i els ulls – i significatiu de vitamina C i calci. Continua la lectura de “Pastanaga: una recepta”

La Bleda – Recepta

La bleda és una de les hortalisses més interessants per les seves qualitats nutricionals: és molt rica en vitamines (A, K i C) i en minerals. Gràcies al seu alt contingut en potassi, en calci i magnesi ajuda a prevenir i a lluitar contra l’hipertensió. Aquests elements contribueixen igualment a combatre l’osteoporosi. Per altra banda, les bledes són una excel·lent font de fibra. Continua la lectura de “La Bleda – Recepta”

Nap: una recepta recomanada

Abans de l’arribada de les patates, el nap havia estat un dels aliments fonamentals a Europa. Es pot consumir cru, si el ratllem, inclòs en amanides. Però és molt més habitual menjar-lo cuit, en sopes i guisats. Les fulles també es poden coure i són perfectament comestibles i molt gustoses. Continua la lectura de “Nap: una recepta recomanada”