Vet aquí un tubercle de forma estranya i bonyeguda però boníssim. Se’l coneix com a nyàmera, patòfia o pataca (Helianthus tuberosus).
La foto mostra la planta durant la seva floració a finals de setembre. Així podeu veure que ve de la mateixa família que els gira-sols. És una planta que sovint es troba silvestre en aquesta zona, a les vores dels rius i torrents.
És perenne i molt productiva– i es pot escampar bastant si no es controla – així que n’hi ha prou amb sembrar-ne un any i a l’hora de la collita deixar-ne uns quants exemplars.
És una hortalissa deliciosa per consumir a l’hivern. No se’n fa tota la collita de cop sinó cada vegada la quantitat que en necessitem, ja que no s’emmagatzema bé fora de terra.
Com es menja la nyàmera? Basicàment, com vulgueu, i més o menys com les patates – crua a l’amanida (ratllada o a llesques primes); sofregida senzillament amb cebes i pebre; bullida amb mongetes o bledes; o al forn. No cal pelar-la. N’hi ha prou amb rentar-li bé la pell, que és fina. El gust us farà pensar en les carxofes (potser per això en anglès se la coneix com a “Carxofa de Jerusalem”)
A més, la nyàmera té una proprietat molt interessant per gent amb diabetis perquè no conté fècula. A part d’això, està constituïda d’aigua en un 84%.
M’agradaria molt sembrar nyameres, em podríeu dir on puc aconseguir llavors o tubercles? i com sembrar-la?