I tant que se’n poden fer, de coses. Per alguna raó, hi ha una idea estesa i errònia que en general no es pot esperar fer cap collita entre octubre i maig. Podria ser el cas si fóssim a Finlàndia, però en el clima d’aquí, no hi ha excusa. De fet, l’hort d’hivern és molt agraït – poca feina i collites molt variades. Què hem de tenir en compte, doncs, si volem estar menjant hortalisses fresques del nostre propi hort durant tot l’any?
Sens dubte, el més important seria poc més que una mica de planificació – si omplim tot el nostre espai amb les solanàcies (tomàquets, pebrots i albergínies) a l’estiu, fàcilment se’ns passarà el moment de plantar. Penseu que si volem collir a l’hivern, hem de sembrar i plantar principalment a finals d’estiu – així les plantes tenen la tardor, amb la seva humitat i temperatures més suaus per anar creixent. Si esperem que els típics conreus d’estiu acabin els seus cicles per pensar en l’hivern, ja no hi serem a temps.
Evidentment, és fàcil de dir quan un té prou espai per combinar-ho tot, però fins i tot en espais més reduïts, hauria de ser possible. A més, per a la salut i fertilitat de l’hort a llarg termini, interessa molt fer bé l’hort d’hivern, en relació amb les rotacions. Si només plantem solanàcies, i sempre al mateix lloc, són molt més probables malalties i una productivitat minvada.
Per tant, aprofiteu el que queda d’aquest hivern per fer una mica d’organització de cara a les properes temporades – mireu el calendari aquí (sobretot si esteu gestionant un hort escolar, us heu d’espavilar a l’inici de l’any escolar per no trobar que totes les collites arriben quan ja no hi ha ningú al centre). Quan arribi l’agost, ja estareu a punt per anar plantant de tot el que es menjarà a l’hivern. Els primers dies segurament seran delicats, ja que encara pot fer força calor, però després només cal una mica de paciència, i veureu com la collita per l’àpat de Nadal pot ser una de les més variades de tot l’any. Bon profit.
Us presentem el cistell hivernal:
Fulles suculentes com cols, canonges, escarola, espinacs, xicòria i rúcula;
Arrels cruixents com pastanagues, raves, remolatxes, naps, nyàmeres i salsifins;
Delicadeses tendres com col-i-flors, bròquils, bròcoli, col-i-raves, porros i calçots.
M'agrada S'està carregant...
Després de tants dies d’inútils esgarips i esborifaments de plomes, per fi els esforços del “nostre” faisà han donat resultat. Una faisana ha aparegut tot d’una i els hem vist passejar junts, amunt i avall del camí que porta al nostre verger. Una notícia feliç.
seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.
