Faisà i faisana s’han trobat

Després de tants dies d’inútils esgarips i esborifaments de plomes, per fi els esforços del “nostre” faisà han donat resultat. Una faisana ha aparegut tot d’una i els hem vist passejar junts, amunt i avall del camí que porta al nostre verger. Una notícia feliç.

Ara sí que tot ja és ben florit i la primavera avança a grans gambades. Massa ràpid i tot, es diria. La calor ha fet avançar la grana i tants dies sense pluja han aturat el creixement. En alguns moments el paisatge s’assembla sospitosament a l’estiu…

Continua la lectura de “Faisà i faisana s’han trobat”

Basses i estanys a l’hort

Des de la revista Agrocultura ens van demanar un article sobre estanys i bassetes. Ha sortit publicat al darrer número, el de març de 2017 (núm. 67). Continua la lectura de “Basses i estanys a l’hort”

Ja arriba la primavera

(Escrit el 15 de març de 2017)

Quin març tan assolellat, quin cel tan clar…

Poc a poc el verger s’acoloreix i es perfuma, com un dandi que es prepara per anar al ball. Es guarneix el cap amb flors tendres de presseguer, de cirerer; els peus, amb poncelles grogues de pixallit, amb cordonets de fumària, amb botonets de maduixera. Com una dama empolainada, dansa la carolina, bressada pel vent.

Per damunt dels nostres caps, xurrubins, pigots i puputs competeixen per fer notar la seva cantarella, mentre el faisà continua passejant-se, fatxenda, buscant encara una femella.

Alguna cosa passa… Ensumeu, escolteu, obriu els ulls. Ja arriba la primavera?

Continua la lectura de “Ja arriba la primavera”

Tot reviu

Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida
Un jove ametller: les primeres flors de la seva vida

Tot reviu.

Teniu raó: no havia pas mort;

només dormia

el seu son hivernal

 

Continua l’atmosfera hivernal a Phoenicurus. Però a partir de mitjans de mes ja comencen a veure’s els brots de la vida que reneix, entremig dels branquillons secs deixats enrere per la vida anterior. El cicle poc a poc recomença, el món es deixondeix.

p1020967-red-i-escapcat Continua la lectura de “Tot reviu”

Qui diu que no es pot fer gran cosa a l’hort a l’hivern?

p1040384I tant que se’n poden fer, de coses. Per alguna raó, hi ha una idea estesa i errònia que en general no es pot esperar fer cap collita entre octubre i maig. Podria ser el cas si fóssim a Finlàndia, però en el clima d’aquí, no hi ha excusa. De fet, l’hort d’hivern és molt agraït – poca feina i collites molt variades. Què hem de tenir en compte, doncs, si volem estar menjant hortalisses fresques del nostre propi hort durant tot l’any?

Sens dubte, el més important seria poc més que una mica de planificació – si omplim tot el nostre espai amb les solanàcies (tomàquets, pebrots i albergínies) a l’estiu, fàcilment se’ns passarà el moment de plantar. Penseu que si volem collir a l’hivern, hem de sembrar i plantar principalment a finals d’estiu – així les plantes tenen la tardor, amb la seva humitat i temperatures més suaus per anar creixent. Si esperem que els típics conreus d’estiu acabin els seus cicles per pensar en l’hivern, ja no hi serem a temps.

p1010168-redEvidentment, és fàcil de dir quan un té prou espai per combinar-ho tot, però fins i tot en espais més reduïts, hauria de ser possible. A més, per a la salut i fertilitat de l’hort a llarg termini, interessa molt fer bé l’hort d’hivern, en relació amb les rotacions. Si només plantem solanàcies, i sempre al mateix lloc, són molt més probables malalties i una productivitat minvada.

Per tant, aprofiteu el que queda d’aquest hivern per fer una mica d’organització de cara a les properes temporades – mireu el calendari aquí (sobretot si esteu gestionant un hort escolar, us heu d’espavilar a l’inici de l’any escolar per no trobar que totes les collites arriben quan ja no hi ha ningú al centre). Quan arribi l’agost, ja estareu a punt per anar plantant de tot el que es menjarà a l’hivern. Els primers dies segurament seran delicats, ja que encara pot fer força calor, però després només cal una mica de paciència, i veureu com la collita per l’àpat de Nadal pot ser una de les més variades de tot l’any. Bon profit.

p1020884-red

Us presentem el cistell hivernal:

Fulles suculentes com cols, canonges, escarola, espinacs, xicòria i rúcula;

Arrels cruixents com pastanagues, raves, remolatxes, naps, nyàmeres i salsifins;

Delicadeses tendres com col-i-flors, bròquils, bròcoli, col-i-raves, porros i calçots.

 

 

El verger al gener

Encetem una sèrie d’entrades al bloc en què anirem detallant quins són els cultius del verger (bosc comestible) que estan disponibles per collir a cada moment de l’any.

Al nostre verger hi predominen les plantes pluriennals – algunes poc conegudes – però també s’hi troben, aquí i allà, algunes hortalisses anuals que s’han “perennitzat” o que s’autosembren fàcilment. I, evidentment, moltes plantes silvestres comestibles, que gestionem com un cultiu més.

p1020906-retallatEl gener, que es podria imaginar com un mes d’escassedat, en realitat encara ens ofereix una bona collita, amb alguns bulbs o tubercles, però sobretot de fulles, algunes per menjar cuites però sobretot moltes per menjar crues a l’amanida. Continua la lectura de “El verger al gener”

Curiositats que podeu veure al verger

Si veniu a fer una activitat a Phoenicurus hi veureu una gran varietat de plantes curioses. Passeu-hi un dia i experimenteu-ho en directe.

A veure si trobeu a quina imatge correspon cada descripció.

  • Un tubercle en forma de gingebre i gust de carxofa.
  • Un conreu que pot arribar a vendre’s a 7000 €/kg.
  • Una flor de 2m d’alt amb la qual pots fer formatge.
  • Un arbre que «dóna maduixes» (o això diuen els britànics).
  • Flors que s’obren de nit.
  • Unes llavors que frenaven les passions dels monjos.
  • Un arbust les fulles del qual desprenen la mateixa olor que el fruit.

Collites del verger: el crèspol

img_2950-diplotaxisEl crèspol (Diplotaxis tenuifolia) és una planta de la família de les bràssiques, que creix espontània a Europa, sovint als camins i marges. Amb ben poques exigències, és fàcil de conrear i reproduir de llavor. Continua la lectura de “Collites del verger: el crèspol”

Que casa meva és casa vostra…

Crèiem que reconstruíem un cobert per al nostre ús particular, però tot d’una ens n’hem adonat que era i havia de ser una casa compartida:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alguns dels nostres veïns sí que en saben de bioconstrucció, oi?

Article nostre sobre el conreu de plantes pluriennals

A la última edició de la revista Agrocultura, hi va aparéixer un article nostre sobre l’interès de conrear les plantes pluriennals comestibles, ja sigui dins el context d’un bosc comestible, o bé simplement a l’hort o al jardí.

Aquí teniu l’article – conreant-verdures-pluriennals – i si us engresca, en podeu conèixer en directe moltes de les plantes citades el cap de setmana que ve (5/6 de novembre), quan farem la propera edició del curs de Dissenyant un Bosc Comestible .

Verger Phoenicurus