Com controlar les males herbes a l’hort

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

Si seguim aquest calendari – aquí – veurem que aviat les herbes tornaran a prendre protagonisme, tot suposant que tenim una primavera més plujosa que la de l’any passat. Quines estràtegies alternatives podem emprar, doncs, per no passar tot l’any queixant-nos de les herbes, i donant cops d’aixada a qualsevol cosa verda? Aquí teniu quatre idees:

+ Potser, primer de tot, estaria bé no parlar de les plantes silvestres d’una manera pejorativa (“males herbes”), i començar a conèixer i valorar-les. Aquí, un petit repàs. Així doncs, es tracta d’identificar tant com puguem les plantes que apareixen a l’hort – perquè, al final, fem el que fem, sempre n’hi haurà, gràcies als ocells, al vent, i al banc de llavors inesgotable resident a cada terra.

+ Saber distingir entre les plantes anuals (per exemple, borrissol; Stellaria media) i les plantes perennes (per exemple, corretjola; Convolvulus arvensis) és una bona manera de començar, ja que, com que les primeres se solen reproduir per llavors, les podem simplement tallar un parell de vegades, per mantenir-les controlades. En canvi, per les altres, que tenen la capacitat d’anar rebrotant des de l’arrel, pot convenir, segons el lloc i el moment, intentar arrencar-les més aviat.

+ Evidentment, s’ha de dir que si deixem de remoure el terra, fem un primer gran pas, ja que aquest mateix banc de llavors citat més amunt trobarà molt reduïda la seva possibilitat de germinar. A vegades, sembla curiòs que algú que va desherbant tot l’any – o, fins i tot, tota la vida – no es pregunta si són les seves pròpies accions les que estan contribuint a la presència de les “males herbes”, portant milers de llavors a la superfície amb cada passada, deixant-les a punt per germinar amb la següent humitat.

+ L’encoixinament també és una manera bastant coneguda per frenar les plantes silvestres, i, és veritat, amb moltes de les anuals – sobretot els clàssics de l’hort mediterrani d’estiu, el blet blanc, el marxant i la verdolaga – però hi hi algunes perennes que tenen la capacitat de travessar qualsevol capa de palla o fulles.

+ En el cas que treballem la terra i/o no fem servir encoixinament, la “falsa sembra” és una tècnica que ajuda a reduir la competència entre les plantes silvestres i les plantes conreades al moment de fer una sembra directa. Simplement, es prepara l’espai amb prou anticipació, perquè les herbes neixin, i poden estar tretes abans de sembrar les llavors que ens interessen.

+ Plantar espès és una altra tàctica – amb la idea que si hi ha moltes hortalisses en un espai deixaran poc espai i llum per les plantes menys desitjades – però en la pràctica en aquest clima pot resultar més difícil, al menys per les plantacions d’estiu quan és molt difícil tenir la bona saó durant prou temps. Una possible solució és tenir una densitat molt més alta de tubs de reg, però això, econòmicament, és només factible per espais molt petits.

+ Una altra tècnica recomanda per la protecció i l’enriquiment de la terra – però molt poc utilitzada al nivell hortícola – és el concepte d’una coberta vegetal permanent. Evidentment es poden sembrar expressament algunes espècies d’interés, per exemple lleguminoses, però perquè no estalviar temps, esforç i diners, i aprofitar principalment les plantes més adaptades, és a dir, les “males herbes”?

+ Hem de pensar que no som els únics que podem fer la feina de “desherbar” – les gallines també ens poden ajudar a la seva manera.

En resum, potser no hem de tenir tant mania a les plantes espontànies – mentre que anem observant, i “ajudem” les nostres hortalisses a moments claus (sobretot una a tres setmanes després de la germinació o trasplantament), durant bona part del cicle del cultiu no és tant necessari estar cada dos dies a l’hort traient herbes. Evidentment, un altre factor gran, és la qüestió de si un hort ha de ser “net” – ja mirarem de tractar-ho aviat.