El verger de Phoenicurus, un bosc comestible mediterrani

En aquest article pretenem que imatges i entrevista s’acompanyin mútuament. Les meravelloses fotografies les ha realitzat el fotògraf Jordi Salinas, a qui estem enormement agraïts. 

– Què és això d’un “bosc comestible” o, com ho anomeneu vosaltres, un “verger”?

– Un verger és un espai en què s’hi han plantat espècies vegetals que creixen a diverses alçades – diversos estrats, com els que trobaríem en un bosc. Podríem dir que és un policultiu multifuncional i multiestrats.

– Això significa que un mateix espai s’utilitza per a extreure’n molts productes diversos?

– Exacte. Hi podem tenir fruiters, arbres per llenya, plantes medicinals, condimentàries, per tint, per fibra, etc. I no oblidem que també pot incloure animals domèstics i, fins i tot, cultiu de bolets.

– Ens podeu donar algun exemple de plantació multiestrats?

– Imagineu, per exemple, que entre un grupet de tres pomeres, hi fem créixer algun fruiter arbustiu – gerds, per exemple . A la vora dels gerds, hi tenim plantada tarongina i matetes de cebollí, i una bona clapa de maduixeres, que encara són un estrat més baix. I, per completar, imagineu que feu enfilar xuclamel per les branques de les pomeres. Vet aquí doncs, cinc estrats: l’arbori, l’arbustiu, l’herbaci, el reptant i l’enfiladís.

  – Així sembla que tindrem un aprofitament màxim de l’espai i de la llum, tal com el trobaríem en un bosc natural? 

– Sí, això mateix. I no oblidem que, a més, en aquest cas estem parlant d’una “plantació”, en la que nosaltres hi hem posat aquelles espècies que ens han interessat. Així, en aquest exemple, estaríem fent créixer, en pocs metres quadrats, una gran diversitat de plantes, de les que extrauríem productes diversos.

Aquesta diversitat, a més, contribueix a disminuir enormement els problemes de plagues i malures, que lògicament afecten molt més a plantacions monocultiu (l’exacte oposat al concepte de bosc comestible).

– I vosaltres, de què coneixeu aquest concepte?

– A Gal·les, en una granja on vam residir durant mig any, en tenien un. Formava part de les nostres tasques quotidianes fer la collita tant de l’hort com del verger. I una qüestió que feia reflexionar era la diferència de temps i esforços que havíem de dedicar a un i altre espai. A l’hort ens hi passàvem hores inacabables, mentre que al verger pràcticament només hi anàvem a fer collita!… Els seus productes semblaven un regal dels déus.

Evidentment, abans que hi arribéssim nosaltres, algú havia passat una bona quantitat de temps a plantar el verger. I ara sabem que, segurament, encara més temps a dissenyar-lo bé. Però aquest és un dels grans avantatges d’un bosc comestible: l’esforç disminueix amb el pas del temps, mentre que la producció augmenta.

Ens va agradar la idea i vam estar visitant i treballant en diversos projectes que incloïen vergers – sobretot a Anglaterra.

 

– Per què us vau decidir a crear un verger vosaltres?

– De fet, ens havíem oblidat força d’aquesta idea del verger durant un temps. Vam estar diversos anys produint hortalisses per a una cooperativa de consum, Cardedeu Autosuficient. L’experiència ens agradava molt però teníem diverses dificultats, algunes puntuals però greus (una pedregada que ens va deixar sense collita, un sistema de reg antic que s’anava trencant a trossos…) i altres estructurals, com el fet que disposàvem d’un espai molt limitat i la producció era justa – si sortien imprevistos, era difícil de resoldre. Vam decidir, doncs, de deixar de fer cistelles.

Aleshores, però, si passàvem a produir només per a nosaltres, l’hort ens havia quedat massa gran. De seguida, ens va tornar a venir al cap la idea del verger: per què no transformar bona part de l’espai en una zona de plantes pluriannuals, que requerissin una feina molt menys intensiva, però no per això no donessin una bona producció?

– I què té de particular el vostre verger?

– Ja d’entrada el fet de ser un bosc comestible i no un simple camp de fruiters. Que nosaltres sapiguem, no n’hi ha gaires, en aquest país.

I això vol dir que nosaltres també ens el prenem com un espai d’experimentació – volem aprendre i provar què vol dir tenir un verger en una zona de clima mediterrani: quines espècies creixen bé aquí, com gestionar aspectes limitants, com l’aigua, i, sobretot, quines implicacions de disseny tenen les característiques del nostre clima i la nostra latitud.

Així, de retruc, d’espai d’experimentació s’ha convertit també en un espai de demostració. Permet veure què és un “bosc comestible mediterrani” i pensar què podria arribar a ser. Això és el que mostrem durant els cursos que hi fem o el que intentem aplicar en els dissenys que creem per a altres espais.

  – Abans també heu posat l’èmfasi en el temps dedicat al disseny i a la plantació. És difícil crear un bosc comestible?

– No diríem difícil. Deixem-ho amb complex. La complexitat pròpia d’un ecosistema natural que és el que estem intentant crear. Dit d’una altra manera, cal aprendre’n una mica: llegir, anar a cursos, visitar-ne algun de ja plantat i, evidentment, anar sovint al bosc – el bosc de veritat – a observar com funciona.

– Així, a part d’alguns coneixements previs, què caldria per poder crear un bosc comestible?

– No té uns requeriments gaire especials. Cal un espai, i no cal que sigui gran. Es poden fer mini-vergers en un parell de parterres del jardí d’una casa o d’una escola, igual que es podrien plantar hectàrees senceres. Una qüestió a tenir en compte és que, evidentment, interessa donar nova vida a un espai que ja havia estat conreat o regenerar un terreny empobrit, però, en cap cas, destruir un ecosistema natural -com un bosc o un prat.

Feta aquesta salvetat, molts terrenys poden ser adequats, fins i tot si tenen pendent o no són gaire rics en matèria orgànica. Evidentment, si es té aigua a l’abast, molt millor, ja que, fins i tot si optem per espècies de secà, durant els dos primers anys d’implantació, convindrà fer-hi regs localitzats.

– Bé, ja estem entrant en temàtiques molt concretes. Potser això ho deixem perquè ho expliqueu durant els vostres cursos…?

– Perfecte, i tant. Ara en un petit article, ni que ho volguéssim, no podríem explicar-ho tot.

– Aquí ho deixem, doncs. Si voleu més informació sobre el concepte de verger o sobre els cursos d’aquesta temàtica, cliqueu a les pestanyes de dalt.