Com gestionar les plagues?

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

El tema de conversa entre hortolans a l’estiu sol ser invariablement les “PLAGUES“, i, fins i tot, quan parles amb no-hortolans també, ja que hi sembla haver una idea ben establerta – un paradigma, vaja –  que fer hort implica una lluita continua contra la natura, ja sigui en forma de males herbes, fongs o ‘bitxos’.

Personalment, ho trobem una llàstima que la gent tingui aquesta imatge preconcebuda, i que ja no veu l’hort, i la seva feina, com una cosa que pot ser bonica i plena de petites satisfaccions i meravelles, sinó que se sol començar amb la idea que per força hi haurà problemes. Ja se sap que pensar amb por només porta a la realitat els problemes temuts.

Així doncs, què són les plagues, i per què se’n troben als horts? Essencialment, tinguin la manifestació que tinguin, les anomenades plagues sempre sorgeixen d’alguna mena de desequilibri. A més a més solem donar la culpa a la natura per aquests desequilibris, quan, de fet, quasi sempre són conseqüències d’alguna intervenció nostra. Fer hort no vol dir veure qualsevol ésser natural, que no sigui una hortalissa, com una amenaça.

Potser el missatge que volem transmetre més aviat és que no hem d’anar buscant l’antídot que li pertoca (encara que sigui “ecològic”) per cada insecte o taca, sinó es tracta més aviat de saber dissenyar i crear els sistemes que més s’acosten a una situació natural, mitjançant sobretot la biodiversitat, on la fauna i la flora (tant introduïda com espontània) es puguin autoregular.

Un exemple clàsic seria els pugons negres, ja que solen ser uns visitants regulars i fàcilment identificables a la primavera. La temptació sempre és anar a matar-los de seguida, però justament fent això, estem privant la seva gama àmplia de depredadors (marietes, tallanassos, vespes etc.) d’aliments. Resultat = menys població de depredadors a l’hort per la temporada següent.

En la mateixa línia, si estem obsessionats amb una estètica de “netedat” a l’hort i al seu entorn, estem deixant tots els depredadors naturals sense hàbitat. Resultat = un espai desequilibrat amb més problemes – que vol dir més feina – per a nosaltres (a part de la feina que hem tingut per crear el desequilibri inicial, és clar).

En resum, encara que qualsevol agricultura o horticultura per força impliqui una intervenció, el nostre objectiu hauria de ser la “Gestió d’intervencions”, més que no pas “Gestió de plagues”. Aquí hi juga moltíssim un altre tema preferit, que és l’observació, i la necessitat de conèixer (tant com puguem, tot sabent que mai arribarem a entendre-ho tot) l’hort, els seus habitants i els seus cicles.