Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.
Tal com podeu constatar a diversos articles per aquí, per moltes raons no fem mai cap remogut de la terra de l’hort. Efectivament és així – una vegada creats els bancals. En canvi, sí que s’ha de ‘confessar’ que aquest procès de creació pot implicar un cert remogut de la terra, i és veritat que ho vam fer en moltes parts del terreny.
Per una banda, havíem observat que hi teníem molta corretjola, gram i jonça (no solen créixer junts, però pertot arreu n’hi havia un o l’altre), i, per tant, vam dedicar temps a l’inici a treure els seus rizomes. Tot i així, s’ha de dir que aquesta tasca física i entretinguda només és eficaç en el cas del gram que sí que es pot eliminar – un se n’adona que els altres dos suposen una feina sisíphica.
En tot cas, pel que fa a aquesta preparació del terreny estem parlant de simplement ‘obrir’ la terra amb la fanga – si pot ser, de doble mànec, per protegir més l’esquena i per anar més ràpid gràcies a la seva amplada superior – per poder arrencar les arrels d’aquestes tres plantes perennes i emprenyadores. No es tracta en cap moment de capgirar la terra, i invertir-ne les capes.
Per altra banda, perquè els bancals (que romandrien permanents a partir d’aquest moment) quedessin més delimitats dels camins, vam voler treure la part més superfícial dels futurs camins (aprofitant doncs aquesta terra més ‘bona’) i afegir-ho als bancals, que, de passada, així quedaven més elevats.
El concepte de bancals elevats en si potser té més importància en llocs on plou molt i es requereix un bon drenatge, o per facilitar la feina ja que no ens hem d’ajupir tant. En el nostre cas, fossin més elevats o no, no importa tant; per nosaltres, l’important és més aviat l’idea de respectar els bancals com ‘permanents’, i mai més tornar a remoure o trepitjar-los.
Dit tot això, l’idea d’aquest petit article era justament demostrar que hi ha maneres de crear bancals que ni tan sols requereixen aquesta primera intervenció que destorba la terra. Es tracta simplement de fer alguna cosa que sembli una barreja entre terra de bosc, compostadora i lasanya. És a dir, anirem superposant capes de diverses matèries orgàniques que a poc a poc s’aniran descomposant in situ i creant terra. Així doncs, què ens cal?
Més que res, aquesta tècnica és un exemple del fet que molt sovint la tasca en sí constitueix només 20% del procès, ja que 80% és la preparació, és a dir, la recollida dels materials emprats. Pel que fa a quins materials, tal com passa amb el concepte d’encoixinament, mentre que sigui matèria orgànica no tractada, segurament mai no en tindràs massa.
Aquí sota, a les fotos hi ha un dels diversos bancals que hem fet amb aquesta tècnica. No hi ha cap recepta concreta, però seguint la natura, veiem més lògic posar primer la màteria més descomposada, i per sobre, la matèria més fresca i menys desfeta, amb l’excepció de la palla que sol ser la més adequada per a l’última capa.
El moment més adequat per fer això és la tardor, ja que entrada la primavera, hi haurà terra ja a punt per plantar-hi. Si no et pots esperar, s’hi pot plantar de seguida, però ha de ser una cosa petita, com ara enciams, i a més s’ha de ‘fer trampa‘, posant un grapat de compost dins un petit forat sota la palla perquè la planteta ja tingui terra on créixer. Una alternativa que només se’ns va acudir aquest any és combinar aquesta tècnica amb la sembra de patates sota palla ja explicat en un altre article. En el primer cas, els tubs de reg s’haurien de posar al final, sota la palla; en el segon cas, es poden posar a baix, sobre el cartró.
Més endavant, el manteniment és com qualsevol bancal permanent i encoixinat – afegint-hi més matèria orgànica a mida que es vegi necessari. Res més.
2 pensaments sobre “Bancal de Capes (o com conrear sense conrear)”