Cargols a l’hort?

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

Tenir cargols en quantitat a l’abast per a molta gent no seria un problema sinó una gran sort. Quanta és la gent que surt a buscar-ne després de la pluja per fer-ne un bon àpat!

Desagraïts som els que no sabem gaudir-ne les gràcies gastronòmiques i ens en planyem. Però així és: a casa no es mengen cargols.

Tots els que, com nosaltres, us trobeu confrontats a aquesta situació, molts cargols i poc desig de menjar-los, haureu de buscar altres idees creatives per regular-ne la població.

En Permacultura, s’utilitza una escala de maneres d’abordar aquesta mena de casos:

1r. La via biològica espontània: Pensem, a la natura, qui regula la població d’aquella bestiola que amenaça les notres hortalisses? En aquest cas, qui menja cargols? Com afavorir la presència dels depredadors de cargols?

Al nostre espai hem observat que:

• La presència d’encoixinament als bancals anima els cargols a amagar-s’hi; però igualment hi troben refugi els seus depredadors, com “serps” de vidre (també anomenades senyoretes) o larves de cuca de llum.

• Unes quantes pedres planes, aquí i allà, poden ser superfície adequada perquè alguns ocells (per exemple, els tords), hi muntin el seu particular trenca-nous – o trenca-cargols, en aquest cas.

• Una basseta afavoreix l’arribada de granotes i gripaus, grans menjadors de gastròpods.

• Una pila de branquetes o de palla pot ser el cau per algun eriçó, que també se n’alimenten.

2n. La via biològica introduïda: Diuen que algunes varietats d’ànec són el millor per reduir la població gastropòdica, però unes quantes gallines – a les que es deixa circular, evidentment, sota control – també poden fer el fet. Això us ho podem dir per experiència: les nostres gallines es tornen boges pel seu pica-pica de cargols.

3r. La via mecànica – manual: Sortiu a la nit amb una llinterna i quedareu fascinats per la marxa que tenen cargols i llimacs a altes hores de la matinada. Bon moment, doncs, per atrapar-los.

També en aquest apartat, es podrien incloure les captures atraient els cargols expressament cap a un lloc per després agafar-los, utilitzant esquers (com un grapat de fulles una mica tocades), o refugis (per exemple, teules).

Evidentment, també aquí inclouríem el famós sistema de la cervesa, consistent en mig enterrar un got o plat ple d’aquesta beguda, que sembla ser irresistible per als gastròpodes.

Per protegir alguna planteta en particular, recordeu també el truc d’envoltar-la amb una línia de cendra, closca d’ou trencada, encenalls o algun altre material que els faci de barrera. I vosaltres, quin truquet teniu?