Com plantar moniatos

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

El moniato és un dels menjars clàssics de la tardor, i conrear-ne tu mateix fa encara més agradable l’experiència. Tot i així, no sol ser un dels cultius més comuns a l’hort. Encara que tingui els seus trucs per aconseguir plantetes, i fer el trasplantament, una vegada agafada, requereix molt poc manteniment.

El més difícil és l’inici, sobretot si volem reproduir plantes de la nostra collita de l’any anterior, ja que els moniatos s’emmagatzemen difícilment, i arribar al final d’hivern amb uns exemplars en bon estat ja és un repte. El millor és guardar-los en galledes de sorra seca, però tot i així hi poden haver forces mermes. Mireu doncs, de conservar-ne més dels que necessiteu per estar segurs.

Per fer-ne planter, es treuen de la sorra a l’inici de març i es planten a terra molt superficialment (una profunditat d’un dit per exemple). Per tenir-ho tot més controlat, sobretot a una escala petita, pot ser més convenient plantar-los en testos. L’important és sobretot no regar massa, o fins i tot gens, ja que es podreixen molt fàcilment.

Si tot va bé el moniato anirà produint fills, i cap al maig, podem tornar a desenterrar el moniato, i treure’n aquests mateixos fills, que ja seran plantes independents amb les seves pròpies arrels. Són aquestes que plantarem. El moniato el podem tornar a enterrar si ens interessa tenir una segona tongada de planter.

Al moment de fer el trasplantament, el que ens interessa és posar la planta bàsicament horizontal a terra, per afavorir la quantitat d’arrels que s’engruixiran per convertir-se en els futurs moniatos. Tapem amb una mica de terra i reguem, i, més o menys, ja està.

Si encara no els heu conreat, que sapigueu que poden ocupar molt d’espai – per altra banda, pot ser una opció interesant si voleu alguna cosa que produeixi molta matèria orgànica (pel compost o per a encoixinar), i que aguanti bé la calor de l’estiu.

També recordeu que s’han de collir abans de la primera gelada – és per això que se solen menjar per Tots Sants – i per millorar la conservació mireu de no regar uns dies abans de la collita, i, és clar, no oblideu de buscar la seva flor preciosa.