Permacultura – Patrons naturals

Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

La permacultura és un sistema de disseny que té, com a fonament bàsic, una observació profunda de la natura. Encara que hi hagi regles generals a la natura, hem de d’aplicar aquesta observació als nostres entorns concrets.

Volem entendre tant com sigui possible el clima de la nostra zona; les estacions – quan ens podem esperar períodes significatius de pluja; les dates probables de les primeres i últimes gebrades; la direcció dels vents dominants.

Volem conèixer bé la fauna i flora autòctones – quines característiques tenen les plantes silvestres que ja trobem a l’hort? Abans de posar-nos a “netejar-ho” tot amb la desbrossadora, ens interessa molt reconèixer aquestes plantes.

Primer, com a plantes “indicadores”, ens poden ensenyar quin tipus de terra tenim – ja sigui més aviat argilosa o tirant a sorrenca, més àcida o més bàsica – i si hi falten o sobren certs nutrients o minerals.

En segon lloc, és evident que aquestes mateixes plantes poden tenir una funció útil per a nosaltres o per al nostre hort. N’hi ha forces que són comestibles, o que tenen proprietats medicinals, o simplement fan flors molt atractives per als insectes.

Per tant, guardant, fins i tot cuidant, aquestes plantes ens ajuda, i ens estalvia la feina de treure-les, només per tornar a sembrar-ne altres al mateix lloc. Són justament les plantes més adaptades al clima, i per això, més fortes i sanes.

Una manera senzilla de fer-nos conscients dels patrons naturals, tant físics com temporals, és una comparació entre terreny conreat i terreny silvestre. Les diferències són significatives, i, a més, relativament òbvies:

• L’agricultura industrial sol plantar un únic conreu, a gran escala i en línies rectes, per facilitar el moviment de les màquines. Tot el que no és el cereal o l’hortalissa desitjada – “males herbes”, insectes – es veu com a amenaça que s’ha d’eliminar tant aviat com sigui possible. D’això es deriva una applicació estesa d’herbicides i insecticides químics. Entre cultius es remena la terra i es deixa nua.
• Per altra banda, els espais naturals tenen sobretot una increïble diversitat – d’espècies (arbres, arbusts, herbes, ocells, insectes, fongs etc); de mides i formes; d’olors i colors. Cada element te la seva funció, el sistema en si té el seu propri equilibri – no s’hi troben plagues – no hi ha tampoc cap necessitat d’adobar, i la terra sempre queda coberta i fèrtil. És un sistema perfectament auto-regulat.

Als permacultors també els interessen molt els ecotons, és a dir, el lloc on es troben dos ecosistemes diferents, i on les interaccions entre tots dos creen un tercer ecosistema encara més ric i abundant, degut a aquesta trobada entre diverses fauna i flora. Per tant, la permacultura, com fa amb qualsevol patró, intenta aplicar aquest fenomen natural al nostre propi espai, per tal d’aprofitar els seus beneficis, amb formes corbes que multipliquen la presència de vores (per exemple, en el moment de construir una basseta).

Conrear les nostres hortalisses en bancals permanents –  sovint fins i tot elevats – és un bon exemple concret i senzill de la idea d’aplicar patrons naturals al nostre espai. Tornant a les característiques del terreny silvestre, aquesta mena de bancal, una vegada creat, intenta replicar el concepte de no remenar ni trepitjar la terra. Així doncs:

• Es conserva l’estructura vital del sòl;
• No perjudiquen els microorganismes (com micelis), ni els macroorganismes (com cucs de terra), que tots tenen una funció fonamental;
• No es desperten llavors de “males herbes”;
• S’assegura el cicle d’etilè, tant important per l’absorció de nutrients per les plantes;
• L’adició d’encoixinament per cobrir el bancal contribueix encara més a la fertilitat.