Si volguessis aprendre més sobre els Boscos Comestibles, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si el concepte t’engresca, i t’agradaria reconvertir un espai en alguna cosa més abundant, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys
Hi ha coses que haurien de ser molt senzilles, i és veritat que ho semblen des de fora fins el moment que ho hagis de fer tu mateix, i t’entren tot de dubtes que no t’havies plantejat prèviament. Una podria ser com saber si un tomàquet és al punt òptim de maduresa per collir, i una altra és com plantar correctament un arbre.
Ja queda poc temps per plantar arbres aquesta temporada – idealment s’hauria de fer aquest mes de febrer com a molt tard perquè si no, ja estaran començant a despertar-se després del descans hivernal (els ametllers ja estan a punt). De cara a altres anys, més aviat (després de la caiguda de fulles, per exemple mitjans de desembre), seria millor, perquè els arbres vagin fent arrels durant l’hivern.
Aquí expliquem la nostra manera de fer-ho – evidentment no és l’única (per exemple, hi ha gent que prefereix fer el forat dos o tres mesos abans de la plantació), però ens funciona molt bé, mentre que es faci amb atenció, és clar.
i) Primer, preparem els materials – una pala; un cabàs de compost (un terç compost de compostadora, i dos terços compost de fulles – ‘terra de bosc’); aigua (10-15l); i matèria orgànica per encoixinar.
ii) Fem el forat – tal com ja hem explicat, preferim arbres petits, i, per tant, el forat que hem de preparar, no cal que sigui més que 40cmx40cmx40cm (a vegades, s’ha d’adaptar una mica perquè un arbre d’arrel nua hi càpiga millor).
A més el fem més aviat quadrat, sobretot pels arbres de testos, perquè les arrels, que segurament ja s’estan creixent en cercles (oprimits per les parets del test), no segueixin aquest patró una vegada plantats.
El que hem d’evitar (que no és el cas a la foto) és, en terrenys argilosos, deixar les parets del forat massa llises i compactades. Si ens trobem aquesta situació, s’han de mig desfer les parets, picant amb la pala, perquè les arrels no tinguin dificultats de començar a explorar.
iii) Posem uns grapats de la barreja de compost al forat.
iv) A continuació, hi col·loquem l’arbre, aguantant-lo dret amb la mà, i mirant sobretot de no enterrar l’empelt. A més, ens interessa posar l’empelt de cara al nord, per protegir-lo del sol fort de l’estiu, i perquè segurament ja estava posat així al viver, i ens interessa respectar l’orientació a la qual l’arbre ja està acostumat.
v) Després anem afegint-hi la terra del lloc, sempre apretant bé, sense comprimir-ho excessivament.
vi) Quan ho tenim tres quarts fet, hi tirem la meitat de l’aigua, i deixem que es vagi absorbint. En aquest moment es pot sacsejar lleugerament l’arbre amunt i avall, perquè la terra vagi trobant el seu lloc, emplenant tots els forats als voltants de les arrels.
Sobretot si tenim una terra argilosa amb tendència a enfangar-se, més val no tenir pressa en aquesta fase – anem afegint l’aigua poc a poc; ho apretem (sempre ho fem amb les mans; mai trepitjem fort amb els peus); i acabem de posar-hi tota la terra que faltava.
vii) Acabem amb una bona capa d’encoixinament – aquí hi veiem “BRF” (fusta verda triturada), però pot ser palla o fulles – per retenir l’humitat i per frenar el creixement d’herbes al menys durant els primers dos anys quan l’arbre ha d’establir-s’hi. Tirem també, a poc a poc, l’aigua que ha sobrat.
Una última cosa que pot ser important en zones de vent és un bon tutor per l’arbret. Aquí, on sol bufar poc, no ho fem, perquè preferim que l’arbre s’espavili, fent arrels ben fortes, i que sàpiga resistir els pocs dies de vent a la primavera i tardor.
Et voilà.
