Permacultura i Gallines

Si volguessis aprendre més sobre la Permacultura, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si tens un espai (pati, jardí, finca) que t’agradaria refer d’una manera holística, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

---

La permacultura es defineix per la creació de sistemes sostenibles, i si en llegiu qualsevol cosa, segur que no tardareu gaire a trobar elogis dirigits a les gallines i moltes referències a les múltiples funcions que poden realitzar dins un sistema, ja que representa un exemple senzill i quotidià.

El primer pas important seria no pensar que les gallines existeixen per proveir-nos d’ous, i prou. Amb una mica de reflexió sobre la gallina en si, la seva manera de ser, i les seves necessitats, podem dissenyar una situació més beneficiosa i productiva per a nosaltres, per a l’hort, i, per descomptat, per a la gallina.

Evidentment, la típica gallina industrial i engabiada, no pot satisfer tota sola les seves necessitats – i, per tant, es requereix molta feina i energia de fora – i, tret dels ous, els seus productes solen molestar i “contaminar”, ja que no es tracta d’un cicle tancat. Amb poques gallines vivint a l’aire lliure, ja podem evitar bona part d’aquests problemes.

Quines serien doncs les necessitats i productes d’una gallina que hauríem de tenir en compte?

a) Necessitats bàsiques:

• Menjar;
• Aigua:
• Lloc segur (alt) on dormir;
• Terra on banyar-se;
• Accés a plantes verdes;
• Espai on córrer;
• Lloc acollidor i determinat on pondre (suposant que en voldrem recollir els ous)

b) “Productes”:

• Gallinassa;
• Ous;
• Escalfor;
• Poden desherbar;
• Devoren llimacs i cargols;
• Entreteniment;
• (Recollida d’aigües pluvials de la teulada del galliner podria ser una altra opció interessant)

L’any passat, nosaltres vam poder passar de la teoria a la pràctica, quan vam agafar set pollets de la raça “Del Prat” (Pota Blava).

Abans d’això, vam passar estones durant un parell de mesos, construint poc a poc la seva caseta i corral, que va ser facilitat per la presència d’una paret alta i unes columnes, i dificultat per la quantitat de pedres a terra (d’aquí els contraforts que es veuen a la foto següent, ja que no podíem clavar estaques per aguantar les parets).

Sabent que és molt important que les gallines puguin menjar plantes cada dia, tenim dues opcions, ja que el seu corral queda “llaurat” de seguida. O bé portem les plantes a les gallines – restes de cultiu; plantes espigades etc. – que vol dir una mica de feina per nosaltres, o bé portem les gallines a les plantes, i així se’n poden subministrar elles mateixes.

Malauradament hi pot haver una mica d’incompatibilitat entre les gallines i l’hort, ja que no saben discriminar gaire entre les plantes que són per a elles i les que són per a nosaltres. Per tant, calia crear una situació més controlada, coneguda en anglès com el “Tractor de les Gallines” (nosaltres preferim “Hotel”).

Es tracta doncs d’una petita estructura tancada que es posa sobre un bancal quan està lliure, en el temps entre cultius, perquè elles puguin anar picant, rascant i cagant tan com vulguin. A tenir en compte:

• Amb set gallines en un Tractor/Hotel de 5m², trobem que s’ha de moure cada dues a tres hores;
• S’hi ha de posar aigua potable durant la seva estada;
• Com que queden tancades dins el Tractor/Hotel, no s’hi poden posar abans de migdia, perquè puguin acabar de pondre a casa primer;
• A l’estiu, recordar de posar una tela ombrejadora perquè tinguin ombra.

Evidentment, aquest sistema també porta feina en el sentit que hem de portar les gallines d’un lloc a l’altre (i recordar de tornar-les a casa abans de la nit), però, per altra banda, les gallines tenen una dieta més equilibrada (i no hem de comprar tant de pinso), ens ajuden perquè ens fan la feina de desherbar el bancal abans de trasplantar-hi el següent cultiu, i, en general, es veuen molt tranquil·les, i disfrutant de les seves “vacances”.

Després d’uns mesos, ens va saber greu que no les podíem treure tant com volíem – per falta de temps, o falta d’espai pasturable – i, per tant, vam conquerir un espai més silvestre a l’altre costat de la paret de la seva caseta per fer-hi un coral molt més gran. Sembla que els agrada força.

Per cert, també produeixen força gallinassa, que cada dos mesos recollim i afegim a la compostadora, construïda expressament al costat del galliner per minimitzar viatjes, i cada dia, ens ofereixen uns ous boníssims. En resum, una experiència tan positiva, que ja tenim construït un segon galliner per rebre’n la següent generació. Encara que la primera generació sigui molt trempada, ja sabem que no podríem afegir-n’hi de noves sense tenir alguns disgustos.