Com, quan i quant regar

Si volguessis aprendre més sobre una Horticultura Ecològica més Natural i del No-Remogut, t’invitem a mirar la pestanya dels Cursos, i si necessites ajuda planificant o implementant un hort, vet aquí la nostra pàgina de Dissenys.

Fa molt de temps que ja vam fer un article sobre l’activitat de reg, amb tots els seus matissos, que va ser més aviat un recull de consells i informació que havíem estat trobant pel camí. Encara que falti temps per l’estiu, aquí en fem un resum dels conceptes més claus.

Abans de parlar de tubs de reg i litres per metre quadrat, però, la idea més fonamental que s’ha de copsar, és que la prioritat ha de ser més aviat una millora de la terra, i la seva estructura, perquè sigui més capaç de retenir i aprofitar l’aigua que li cau des del cel.

Això ho podem aconseguir, gràcies a les tècniques esmentades en diversos altres llocs d’aquest bloc – encoixinament, per descomptat, per reduir l’evaporació, i, a més, per aportar matèria orgànica, que es tranformarà en humus, la presència del qual ens propocionarà una “esponja” d’aigua i de nutrients.

També amb el simple fet de no llaurar/remoure el terra – vol dir ni tan sols una petita passada amb el motocultor per a “esponjar” – estarem primer conservant, i a llarg termini, millorant l’estructura de la terra, protegint el complex argil·lohúmic, i els pors de la terra per on flueixen aigua i aire.

Malgrat aquestes mesures, hi ha una realitat climàtica que fa que sigui molt difícil, sobretot amb les hortalisses de no regar gens. El gràfic aquí sobre ho demostra (del llibre “Un jardín sin riego” – Filippi, O.) – per Marsella, llegir Barcelona o Cardedeu, ja que es tracta d’un patró i unes xifres molt semblants.

Allà on la línia vermella (temperatura) sobrepassa la línia negra (pluviometria) correspon a sequera oficial, és a dir uns dos a tres mesos potencialment. Per tant, per molt que encoixinem, caldrà regar durant l’estiu en algun moment, però potser no tant com un pensaria.

Si volem reduir el consum d’aigua i la dependència de regar, l’estratègia principal és la sembra directa. Això permet que les plantes puguin desenvolupar la seva arrel pivotant in situ, que arribarà a un nivell més profond i més ràpid, fent-la molt més resistent, cosa que no aconseguirem mai amb el planter, per molt que trasplantem al moment que toca, i amb tota la delicadesa.

Tanmateix, pels cultius de llavor petita, això no és tan fàcil, i, a més ho és encara menys en un clima on la saó, d’una manera natural, sol durar tan pocs dies, cosa que dificulta encara més la germinació. Un truc seria, quan un cultiu s’acosta al final del seu cicle,  sembrar a la seva ombra el cultiu següent de manera que pugui agafar el relleu just quan toca – més fàcil dit que fet.

En general, pel planter, l’estràtegia és acostumar-lo des de ben bé l’inici (és a dir el dia del trasplantament) a un règim de reg que s’assembli més al clima mediterrani – poc sovint però força abundant. És a dir, per exemple, una hora de degoteig, però només un cop la setmana.

La temptació d’anar regant quinze minuts cada dia afavoreix arrels superfícials i una dependència que fa quasi impossible de deixar de regar durant tres dies sense conseqüències greus.

Evidentment hi haurà algunes petites diferències per tenir en compte –

• Els cultius de fulla solen necessitar més aigua (o, més ben dit, ens interessa que tinguin més aigua perquè facin fulla, i que no pateixin un estrés que provocarà l’espigat);
• Una terra argilosa reté molt més l’aigua que no pas una de sorrenca que drena molt més – per tant, la primera pot aguantar més dies sense necessitar aigua;
• Poseu un pluviòmetre a l’hort – us sorprendrà les vegades que plou molt però sembla poc, i que plou poc però sembla molt.

En conclusió ens agradaria molt que no s’hagués de regar, ja que l’aigua de la pluja entra a la terra i vitalitza les plantes d’una manera que un tub de reg no aconseguirà mai. Malauradament tenim el clima que tenim – i cada vegada amb més extrems – i ens hi hem d’adaptar al moment de fer les nostres intervencions agrícoles, sempre buscant solucions que siguin sostenibles en tots els sentits.