El nostre hort tenia formes corbes i irregulars i havia anat creixent orgànicament, talment com ho feien les ciutats medievals, el Casc Antic. Durant les últimes setmanes l’hem ampliat, amb uns bancals vigorosos, de línies més rectes, menys entranyables, però més endreçades. Ho hem anomenat l’Eixample.
Avui estem contents perquè ja hem acabat de construir tots aquests nous bancals i, per fi, l’hort és a punt per afrontar l’hivern. Cebes fines s’hi aixequen orgulloses, les cols, les pastanagues, les bledes i remolatxes semblen eixorivides amb el fred, els enciamets i escaroles hi creixen lentament i les primeres faveres i pesoleres hi comencen a treure el cap. Aviat ho faran els alls. Moltes plantetes menudes (porros, més cebes, més fulles…) esperen encara a ser trasplantades. I els calçots són els més vigorosos de tots.
Se us veu molt satisfets!!